José Maria Gay de Liébana
Professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Últims vídeos divulgatius difosos per la web del diari “La Vanguardia”, intervencions a la cadena radiofònica Cope i al programa “Espejo Público” del canal de televisió Antena 3

José Maria Gay de Liébana, professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, ​​reconegut divulgador econòmic i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), analitza l’actualitat econòmica i política, detenint-se en la folgada victòria d’Isabel Díaz Ayuso a les eleccions a la Presidència de la Comunitat de Madrid, en la sèrie de videoanàlisis que realitza a l’edició digital del diari “La Vanguardia”, en la seva secció e-Konomía, i a les seves últimes intervencions en la cadena radiofònica Cope i al programa “Espejo Público” del canal de televisió Antena 3.

Sobre la victòria electoral del PP a Madrid, l’analista assegura que és una victòria per a l’economia. “El d’Ayuso és el model ideal per a dinamitzar l’economia. No és exactament com Irlanda, que va xutant impressionantment bé i el seu PIB va créixer l’any passat. Tots els models de llibertat econòmica comporten una alegria, un esdevenir econòmic pròsper i és el cas de Madrid”, va assenyalar a “Espejo Público”. Per a Gay de Liébana, “Madrid ha afluixat moltíssim en pujades d’impostos i dins dels marges previstos en el finançament autonòmic, sobretot en els impostos cedits a les comunitats, Madrid s’ha mogut sempre a la banda baixa. Només ha creat tres tipus d’impostos autonòmics, a Catalunya n’hi ha més de 25. Per tant, s’ha fet un lloc perquè les empreses, l’economia i l’ocupació funcioni i aquí estan els resultats a l’hora de votar”, va afirmar.

Als seus últims videoanàlisis a “La Vanguardia”, l’acadèmic se centra en aquesta pressió fiscal que, assegura, es convertirà en el fet diferencial d’Espanya per afrontar la recuperació. “Espanya és l’únic país de l’entorn europeu on es pujaran els impostos”, va lamentar comparant la política fiscal espanyola amb la de països com ara Alemanya, França, Itàlia i fins i tot Grècia, on es posaran en marxa rebaixes fiscals tot i la crisi provocada per la pandèmia. Una política que defineix com “l’estocada final per a la malmesa economia espanyola”.

“El nostre govern va pel seu camí, abstret del món real, sense empatitzar amb el poble, passant de l’economia, deixant que les empreses caiguin, que l’atur es dispari, que la gent s’empobreixi i, això sí, anunciant pomposos i vacus projectes de reconstrucció que igual quan arribin ja no queda res per reconstruir. La situació és complicada i del que es tracta és de donar tot tipus d’al·licients i estimular l’economia espanyola perquè ressorgeixi de les seves cendres. Lamentablement, aquesta no és la intenció dels governants, entestats a voler donar l’estoc final a la nostra trontollant economia”, va afegir a una de les seves últimes intervencions a la cadena Cope.

A la desigual comparació de l’economia espanyola amb les de l’entorn, Gay de Liébana constata com el pes del dèficit que han i hauran de suportar les administracions espanyoles o el PIB per càpita reflecteixen de forma clara i objectiva la gravetat de la situació. “El nostre PIB per càpita del 2020, 23.690 euros, ens fa retornar al 2007, quan va ser de 23.780 euros, fins i tot pitjor, perquè ens vam quedar per sota. El deute públic per càpita de cada espanyol se situava en el 2020 a 28.428 euros. El 2007 era de 8.423 euros. És a dir, que d’aleshores a avui s’ha multiplicat 3,37 vegades”, va analitzar a la Cope.

 

Entrevista a “Espejo Público

Videoanàlisis a “La Vanguardia”

Intervencions a la Cope