Ignacio Buqueras
Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president del Comitè Executiu de l’Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol i de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Dr. Ignacio Buqueras

Dr. Ignacio Buqueras

Ignacio Buqueras, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 6 de maig a la presentació de la pel·lícula “Fortuny. La muerte del pintor”, que rememora la trajectòria vital i els últims dies del reconegut artista plàstic català Mariano Fortuny. L’acte es va portar a terme a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i hi van participar al costat de l’acadèmic de la RAED Tomás Marco, director d’aquesta Reial Acadèmia, i Emiliano Cano, director i guionista de la pel·lícula. La presentació va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Reus, d’on era originari el pintor, la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid i el Cercle Català de Madrid.

Mariano Fortuny

Mariano Fortuny Fotografía de: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Mariano_Fortuny.jpg

Els participants van recordar com Fortuny (1838-1874) va morir de forma inesperada amb només 36 anys a Roma, on tenia fixada la seva residència, després de passar un bon estiu en companyia de la seva família a la badia de Nàpols, donant lloc a tot tipus d’especulacions. De fet, aquest va ser l’inici d’una sèrie de desencontres familiars. “La malaltia i mort de Fortuny és potser l’episodi més enigmàtic de la seva curta existència, havent-se prestat a nombroses especulacions, rumors, acusacions vetllades i fins i tot invencions novel·lesques preses per reals i incloses en monografies sobre l’artista”, va assenyalar Cano.

“L’any 2010 vaig escriure i vaig fer un migmetratge documental sobre la restauració del ‘Cavaller de la mà al pit’, del Greco, titulat ‘Fondo para un caballero’. Ala fase de documentació del projecte vaig estar investigant la influència del quadre sobre les generacions posteriors d’artistes, i així vaig arribar fins a Mariano Fortuny, pintor que al seu temps va gaudir d’una immensa fama internacional. El seu llegat ha quedat difuminat després per haver estat enquadrat en les raneres de la pintura acadèmica, i no associat a l’arribada de l’impressionisme, la pintura moderna, amb la qual Fortuny va compartir moltes inquietuds. Admirador del Greco abans del seu redescobriment, el pintor va copiar el seu ‘Cavaller de la mà al pit’, col·locant-lo en el fons d’una de les seves millors pintures, ‘L’elecció de model’, exposat al Museu Meadows de Dallas”, va explicar el cineasta la gestació del film.

Considerat el pintor espanyol més influent de segle XIX al panorama internacional després de Francisco de Goya, Fortuny va fascinar als seus coetanis pel seu estil i el virtuosisme tècnic, amb una mirada tant cap a l’exotisme oriental com el costumisme. Entre les seves obres més conegudes destaquen “La vicaria” (Museu Nacional d’Art de Catalunya), “La batalla de Tetuan” (Museu Nacional d’Art de Catalunya), “La batalla de Wad-Ras” (Museu Nacional del Prado) o “Paisatge nord-africà” (Museu Carmen Thyssen Màlaga).