José Daniel Barquero
President d’ESERP Business & Law School, catedràtic d’Economia i Empresa a la Universitat Oberta La Salle i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Article publicat pel diari “La Vanguardia” el 10 de maig de 2021

Dr. Jose Daniel Barquero

Dr. Jose Daniel Barquero

José Daniel Barquero, president d’ESERP Business & Law School, catedràtic de l’Open University La Salle i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), planteja en conversa amb el diari “La Vanguardia” l’oportunitat que ofereixen els fons de recuperació europeus del programa Next Generation UE a una reestructuració demogràfica d’Espanya per poder dotar de contingut i oferir alternatives reals a les polítiques de suport a l’anomenada Espanya buidada. Barquero és autor al costat de Francesc Xavier Altarriba, director de l’Institut de Prospectiva, de l’estudi “La ciudad no es para mí”, que pren el títol de la cèlebre comèdia de Paco Martínez Soria.

“Espanya no ha planificat mai la seva relació territori-sostenibilitat-demografia. La immigració interna i ara l’exterior han substituït, mitjançant la pràctica de fets consumats, el que hauria d’haver estat una planificada redistribució equitativa de la possibilitat de generar riquesa al territori”, assenyalen els autors a “La Vanguardia”. Xifres en mà, Barquero i Altarriba constaten com dels 8.124 municipis espanyols, més del 42% es troben en fase de desertització. Ocupen el 37% del territori, però només hi viu el 2,4% de la població espanyola. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, entre el 2008 i el 2018 més del 63% dels municipis han perdut població.

Davant d’aquestes alarmants tendències, els autors assenyalen que només hi caben tres polítiques: estendre la malla radial de comunicacions, com s’ha vingut fent al llarg de les últimes dècades perquè la demografia s’autoreguli sense intervenció de redistribució, el que al seu entendre condueix al fet que augmentin les àrees perifèriques de les grans ciutats; intentar mitjançant plans i actuacions concretes que els fluxos de població camp-ciutat es redueixin, s’estabilitzin a la baixa o es frenin, una tasca que avui pertoca al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, o bé potenciar un desenvolupament rural sostenible, la seva aposta. Aquesta estratègia, assenyalen, ha de venir traçada per un Pla Estratègic de Desenvolupament Rural Sostenible per al qual ara l’Administració disposarà de recursos.

Aquesta nova via ha de venir necessàriament marcada per les inversions d’infraestructures i serveis bàsics, la connectivitat digital, el que permetria que aquests enclavaments rebessin població de professions liberals i creatives, i la reconversió i digitalització de el sector primari, única garantia de competitivitat i futur. “El problema no és dels pobles, és de tot Espanya”, conclouen els autors.

 

Llegiu l’article