Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Cosmonàutica i medicina espacial”, en què aborda aquesta desconeguda especialitat mèdica. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “La fragilitat de la gent gran”, “Les cares del mal”, “Maldat i crueltat. Apocalipsi destructiu a les guerres actuals”, “La fúria dels déus”, “Atenció amb la fragilitat i les caigudes de la gent gran”, “La salut dels refugiats” i “Fragilitat i antifragilitat”, “La maldat de Putin”, “Nou apocalipsi i batalla d’Armagedon”, “Ser vell o no”, “Anti-Aging”, “Grafè: un element de gran futur tecnològic”, “Estadística d’Hiroshima” i “Viure a la Lluna”, “La dieta mediterània”, “Els difícils inicis de Can Ruti”, Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica” i “Hospitals intel·ligents”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Cosmonàutica i medicina espacial
Recordo l’emocionant nit del 1969 en què vam poder seguir per televisió la fase final de l’arribada de l’home a la Lluna i recordo especialment la impressió que em va causar la frase que va pronunciar Neil Armstrong quan va fer el primer pas a la superfície lunar: “Aquest és un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat”. Des de llavors he procurat estar informat de les campanyes espacials, tant dels Estats Units com de Rússia i, recentment, d’altres països. M’ha interessat especialment la fisiologia ambiental i les fisiopatologies relacionades amb la cosmonàutica.
Per això és una matèria que segueixo amb interès: astrofisiologia, les dificultats de l’home a la Lluna, la minigravitis, l’administració d’oxigen i aigua en condicions extremes, les variacions tèrmiques, les radiacions còsmiques, l’alimentació a l’espai i l’agressivitat còsmica, entre altres aspectes. Per millorar la salut dels astronautes durant les seves missions a l’espai hi ha alguns aspectes clau:
- Microgravetat i radiació: l’ambient espacial, amb la seva microgravetat i exposició a radiació, provoca canvis significatius al cos humà. Aquests inclouen redistribució de líquids, remodelació cardiovascular, arrítmies, alteracions nervioses, canvis respiratoris, litiasi renal, atròfia muscular, osteoporosi, anèmia, desregulació immunològica i alteració de la microbiota intestinal.
- Contramesures: per garantir l’adaptació, la seguretat i el rendiment de l’astronauta s’han de desenvolupar i implementar contramesures. Aquestes poden incloure exercicis específics, medicaments, canvis a la dieta i monitoratge constant de la salut.
- Diferència entre cosmonautes i astronautes: Encara que els termes cosmonauta i astronauta sovint s’utilitzen indistintament cal tenir en compte que cosmonauta prové de les arrels gregues “kosmos” (cosmos) i “nauta” (navegant), mentre que astronauta es deriva del grec “astron” (estrella) i “nauta”. Tots dos fan referència als navegants de l’espai exterior, però els cosmonautes generalment estan associats amb programes espacials russos, mentre que els astronautes són més comuns en programes espacials nord-americans.
En resum, la medicina espacial és fonamental per garantir la salut i el benestar dels qui exploren el cosmos.
