Xabier Añoveros, acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), publicarà al proper número monogràfic de “Tribuna Plural”, la revista científica de la RAED, el treball “Cela, un gallego peculiar”, on revela algunes de les excentricitats del premi Nobel espanyol de literatura en diferents àmbits: el literari, l’eròtic, l’escatològic o el polític. A més de diferents anècdotes que el retraten com un personatge polièdric i irrepetible.
Xabier Añoveros
“Camilo José Cela, de la mateixa manera que l’altre gran escriptor gallec, Ramón María del Valle Inclán, va ser un personatge amb una actitud davant la vida doble i dual, o fins i tot bipolar. Per una banda, en la seva vida privada era una persona normal, dins de la normalitat que pot tenir un geni, amable, educat, afectuós i cordial, i per contra en la seva faceta pública era cregut, discutidor, superb, arrogant i fins i tot antipàtic”, inicia Añoveros el seu article.
Després de ressenyar els seus inicis i la seva formació com a literat, l’acadèmic de la RAED s’atura en un curiós episodi que va tenir lloc després de la recepció del premi Nobel. “Quan va acabar l’any del Nobel, que havia estat esgotador, per la quantitat de conferències que va impartir, els moltíssims homenatges, entrevistes, sopars, dinars, viatges, festes, celebracions… va posar un rètol a la porta de casa seva que en lletres majúscules deia: “NO S’ESCRIUEN PRÒLEGS. NO ES FAN DECLARACIONS. NO ES CONCEDEIXEN ENTREVISTES. NO ES RESPONEN ENQUESTES. NO ES PRONUNCIEN PREGONS NI CONFERÈNCIES. NO SE SIGNEN AUTÒGRAFS. NO S’ASSISTEIX A CONGRESSOS. NO S’ADMETEN BERENARS. LAUS DEO”.
Añoveros també es deté en les desacomplexades referències de Cela de temàtica sexual o escatològica i en el seu pretès paper d'”enfant terrible”. “Cela, com és conegut, s’inventava anècdotes i vivències per escandalitzar la gent. Era una cosa que li divertia moltíssim. Així, per exemple, va explicar en una ocasió: ‘Érem una colla de cinc amics ben avinguts que ens vam comprar una cabra. Ens la vam tirar durant un mes i després la vam vendre i vam guanyar cadascun set pessetes'”.
Camilo José Cela
L’acadèmic també cita el destacat paper del Nobel com a senador. “Del seu pas pel Senat, a part de la famosa anècdota, coneguda arreu del món, de si estava adormit o dormint, són de destacar les seves aportacions per aconseguir un text correcte de la Constitució mitjançant diverses esmenes. Va intentar Cela que la carta magna fos el més respectuosa possible amb la llengua espanyola, tot i que per desgràcia les virtuts del consens entre els grans partits polítics van donar al trast amb moltes de les seves bones intencions. Van ser en total de quaranta-una les esmenes que va presentar Cela. Una d’elles, en tractar de l’idioma, va proposar modificar la paraula castellà per espanyol”.
“Així mateix -continua Añoveros- va aconseguir que es deixés de dir ‘gualda’ la franja groga de la bandera, de manera que s’eliminava la servitud imposada per la rima d’una sarsuela. També va trencar una llança, com ens explica el seu fill, a favor de la condició femenina quan en citar-se l’ordre successori de la Corona va demanar que es digués dona en lloc de femella, perquè el contraposat de femella no és home sinó mascle”.
