La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va analitzar el 28 de novembre passat, en una sessió que es va celebrar a la Sala B de l’edifici Foment del Treball, seu acadèmica, els idearis “woke” i “queer”, que abasten els camps polítics i legislatius de l’última dècada al món occidental, a la sessió “Biologia i cultura en els moviments ‘queer’ i ‘woke'”. La mesa del debat estava constituïda per Silvia Carrasco, professora d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona; Neri Daurella, psicòloga i psicoanalista; Jaume Llopis, acadèmic numerari i membre de la Junta de Govern de la RAED; Josep Ignasi Saranyana, teòleg, acadèmic emèrit de la RAED i membre de número del Pontifici Comitè de Ciències Històriques, i Joaquim Gironella, acadèmic numerari de la RAED, que va introduir i moderar el debat.

Gironella va iniciar la ronda amb una breu introducció històrica de l’origen dels dos moviments socials, apareguts inicialment als Estats Units, amb una àmplia mirada retrospectiva cap al segle XIX, el punt de partida intel·lectual. Va referir el paper de Friedrich Nietzsche, qui va afirmar que la identitat és un esdevenir de canvi permanent i que s’estructurava amb el llenguatge. Un pensament que va reprendre Michel Foucault als anys 70 del segle XX portant-lo al terreny social, afirmat que l’estructura social determina el significat dels conceptes que es converteixen en veritat. Per la seva banda, la pensadora nord-americana Judith Butler va prosseguir amb aquesta línia de pensament i com a principal referent intel·lectual a la doctrina “queer”, suggerint que el gènere es construeix per l’acció i la parla, advocant per una perspectiva més àmplia de la identitat de gènere. Pel que fa al pensament “woke”, el terme transgènere es considera com una identitat vàlida i s’advoca pel respecte i la igualtat de drets de les persones que han acceptat una transició de gènere. En síntesi, el sexe és biològic i gènere és una configuració social del que és biològic. Per a totes dues doctrines els rols masculins i femení són invencions culturals.

Durant el debat, l’acadèmic i filòsof Francesc Torralba, en ser requerida la seva posició sobre el tema, va manifestar tant l’actualitat com la complexitat de la temàtica, i va remarcar la importància del vessant mèdico-quirúrgic per a la resolució dels casos en el canvi de sexe en ser emparats aquests per la llei. Fet rellevant de presa de consciència a què se suma la incoherència entre el codi ètic mèdic i la legislació vigent.

Silvia Carrasco va explicar que des del 2014 s’han anat aprovant als parlaments autonòmics i sense debat social més de 40 lleis trans en educació, sanitat i altres àmbits. “Estem assistint a una penetració ideològica en tota regla, també a través dels mitjans de comunicació que pretenen instal·lar una nova veritat contrària a la ciència, a la raó i als drets de les dones i de la infància. Sostenen i transmeten a l’escola que el sexe es pot canviar i escollir, que es pot néixer en un cos equivocat, i que és un sentiment definit pels més rancis estereotips de gènere associats tradicionalment a ser dona o ser home”, va argumentar. L’experta va assenyalar que després de diversos estudis la “infància trans” no existeix, però s’està fabricant a gran escala: cada cop s’atenen més menors i més nenes i dones joves. Només entre el 2016 i el 2021 va créixer un 5.700% el grup de nenes 10 i 14 anys, sense que ningú s’immuti, receptant hormones a la primera visita, mentre a Suècia, Finlàndia i el Regne Unit estan fent marxa enrere.

Per la seva banda, Neri Daurella va considerar que si la teoria “queer” fos un mer exercici intel·lectual en universitats nord-americanes, on les conseqüències es limitaran a la cancel·lació de contractes de professors discrepants, no hi hauria preocupació. “Però al món globalitzat actual el que passa a Califòrnia repercuteix en el nostre entorn en temps rècord. Aquí, aquesta ideologia postmoderna, caracteritzada per un ampli subjectivisme o relativisme, radicalment escèptica sobre el coneixement científic (per exemple, el que considera que el sexe és una realitat biològica i el gènere un constructe sociocultural) està afectant àmbits tan influents en la nostra societat com són les lleis estatals i autonòmiques, els protocols datenció a la salut de nens i adolescents, i la confusió de pares i mares sobre la seva funció parental, arribant a imposar-los una neo-llengua a l’hora de referir-se als seus fills”, va assenyalar.

Jaume Llopis va explicar que el dinamisme del canvi i les noves tendències socials es desenvolupen a gran velocitat a través de les xarxes socials. I les empreses amb èxit són les que s’adapten constantment al canvi. “Dels nous moviments socials, les empreses han de contemplar el negoci o el no negoci que suposen. Cada vegada més consumidors prenen les seves decisions de compra considerant la responsabilitat social de l’empresa, per això moltes empreses inclouen en la seva estratègia el seu posicionament respecte a diversos temes socials com la diversitat de gènere i la llibertat sexual. Cal tractar aquests temes amb una comunicació clara, ja que es poden convertir en una arma de doble tall. Ser pioners o puntes de llança de reivindicacions no majoritàries, és a dir, anar en contra del gruix dels seus clients, pot resultar perillós i contraproduent”, va exposar.

Josep Ignasi Saranyana, per la seva banda, va apel·lar a la tradició cultural occidental per ressenyar una tradició mil·lenària que, des del primer origen, manté una dualitat de sexes on la relació del masculí amb el femení es complementa. Fins i tot la imatge de Déu és constituïda pels dos parells, considerats complementàriament. “Home i dona són essencialment iguals, encara que accidentalment diferents. La diferència està orientada a la comunió espiritual i a l’atracció física. S’assenyala expressament que la dona ha de ser estimada per l’home. Tot i això, l’harmonia inicial ha estat trastocada pel pecat original, que, entre altres coses, ha provocat el domini de l’home sobre la dona. Aquesta violència constitueix un càstig, que tergiversa completament la manera de viure la diferenciació sexual, i afecta també l’home. La tradició anuncia també un redemptor futur que, com s’entreveu pel context, resoldrà d’una vegada per sempre la tergiversació de la diferenciació sexual. És aliena a la genuïna cultura judeo-cristiana la separació entre gènere i sexe, exasperada per idees que són estranyes a la nostra cultura tres vegades mil·lenària”, va argumentar.

En les seves conclusions, Gironella va apel·lar al sentit comú i l’ésser natural per sobre de les consideracions socials. “Estem, com remarca molt la psicòloga Neri Daurella, davant una ideologia postmodernista on el relat és més important que l’estadística, on el discurs condiciona la sentència d’un tribunal com el de l’opinió pública. La patent desconfiança a la raó i a la ciència construeix una realitat purament discursiva on el que és cultural substitueix la natura. I el sexe és naturalesa en la seva màxima potència”, va concloure.