La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) lamenta profundament la pèrdua, el passat 8 d’agost, de la seva acadèmica electa Catalina Ruiz, catedràtica de Física Aplicada a la Universitat de la Laguna i col·laboradora habitual de l’RAED. Guardonada amb el Premi Canàries de Recerca, va exercir la seva tasca professional al Laboratori de Raigs X i Materials Moleculars de la Facultat de Ciències de la universitat de Tenerife fins que la malaltia li ho va permetre. Les seves línies d’investigació es van dirigir a la nanotecnologia, cristal·lografia, difracció, materials moleculars, enginyeria cristal·lina, caracterització estructural, relació estructura-propietat i magnetisme molecular. Va participar en més de dotze projectes de R+D a convocatòries públiques, dins i fora d’Espanya. Així mateix, va col·laborar en més de 290 publicacions i documents científics-tècnics. També va participar en contractes de R+D d’especial rellevància amb empreses en nombrosos congressos, cursos i seminaris i va dirigir més d’una desena de tesis doctorals. Una desaparició que es va produir el passat 8 d’agost i que se suma, també aquest estiu, a les d’un altre reconegut físic també vinculat a l’Acadèmia: Luis Ruiz de Gopegui, que va ser el responsable espanyol del control de les missions lunars del projecte Apollo de la NASA.
José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED, glossa la figura de tots dos: “Vaig conèixer personalment als dos i de tots dos guardo un record entranyable, tot i que he de dir que mentre que el contacte amb Ruiz de Gopegui va ser més ocasional, amb motiu de la seva participació en l’any 2006 al Campus d’Excel·lència celebrat aquell any a Fuerteventura, on va brindar una exposició magistral i va participar a un debat posterior sobre l’arribada de l’home a la Lluna amb una astronauta de la NASA. La relació amb Caty Ruiz va ser molt estreta i va ser molt més que una relació professional. D’ella vaig admirar la seva perseverança, el seu talent per a la ciència, la seva passió per la investigació i sobretot la seva bonhomia. Era per sobre de tot una bellíssima persona. Tot i el maltractament que va patir en determinats moments de la seva carrera professional per part d’alguns dels seus col·legues universitaris, fruit evident de l’enveja i la mediocritat que lamentablement afecta de manera sistèmica a moltes àrees de la universitat espanyola, mai li vaig sentir una mala paraula, mai es va queixar d’aquestes injustes i malintencionades opinions que tot i afectar-la, combatia amb la força de la veritat, del seu esperit emprenedor i sobretot com ho fan els més grans científics, amb les seves aportacions professionals inqüestionables”.
Ruiz va ser alumna destacada i distingida del premi Nobel de Química Robert Huber, que va dirigir la seva tesi doctoral a l’Institut Max Planck. Allà va compartir laboratori, despatx, èxits i disgustos amb altres dos guanyadors del Nobel de Química: Johan Deissenhofer i Hartmut Michel. La acadèmica electa era un referent en molts països de Llatinoamèrica, sobretot a Perú, on va ser assessora del Govern i on viatjava amb freqüència. El seu últim projecte, que lamentablement no es podrà ja dur a terme, era una Conferència Nobel a Arequipa en la qual la Reial Acadèmia també participaria. “La seva tenacitat, la seva voluntat i il·lusió era tal que fins fa menys de dos mesos vam estar parlant per veure com es podia tirar endavant aquest projecte, quan el seu estat ho permetés, tot i saber tots dos que la terrible malaltia que fa un any li van diagnosticar feia molt difícil que res d’això pogués materialitzar-se”, explica Calvo.
La Junta General de la RAED la va triar per unanimitat com acadèmica de número “i en una de les nostres últimes converses, a mitjans de maig, em deia que quan es recuperés volia acabar el seu discurs d’ingrés. Així era Catalina Ruiz, l’única dona que ha rebut fins ara el màxim guardó que atorga el Govern de la Comunitat Canària per distingir als seus millors científics, a més del Premi Linus Pauling que atorga la Reial Societat de Química britànica, la Medalla d’Honor Hermilio Valdizán de la Universitat Nacional Hermilio Valdizán de Huánuco o la menció especial de la prestigiosa Fundació Humbolt“, conclou el president de l’Institut de Cooperació Internacional.
