La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) presenta el dotzè lliurament de la sèrie que dedica als acadèmics més notables de la seva centenària història, en aquesta ocasió a un altre dels seus personatges il·lustres: el recordat catedràtic de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona Mario Pifarré (1929-2002). Una altra de les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la RAED i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. La selecció d’aquests selectes acadèmics, de tots els àmbits del coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja tres anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del saber.
Llicenciat i doctor en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials i censor jurat de comptes, Pifarré va ser un dels primers catedràtics de comptabilitat de les universitats espanyoles quan el 1955 va aconseguir, amb només 27 anys, una de les primeres vuit càtedres que es van convocar per a les llavors Escoles de Comerç, germen de les facultats de Ciències Econòmiques i Empresarials. Un camp acadèmic que mai no abandonaria a la seva llarga carrera docent, ja que es va jubilar com a catedràtic de Teoria de la Comptabilitat a la Universitat de Barcelona, convertit en el referent d’aquests estudis a Espanya i professor de diverses generacions dels grans economistes, professors i empresaris del país.
Dr. Mario Pifarré
El prestigi que aviat es va cobrar a les aules i amb les seves primeres publicacions va fer que després de tot just una dècada com a docent el Ministeri d’Educació i Ciència el designés per formar part de la comissió encarregada del desenvolupament del Pla de Foment de la Recerca de l’Ensenyament que va configurar el model educatiu espanyol vigent fins a l’adopció del Pla de Bolonya i va ser designat conseller nacional d’Educació. Va ser així mateix nomenat director del Centre d’Estudis Econòmics i Socials de Barcelona i primer degà de la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials de la Universitat de Barcelona.
Entre les seves publicacions de referència destaquen “Trabajo Científico sobre Renovación de las Leyes Contables”, “Artículos sobre la Naturaleza de las Leyes Contables” i “Artículo sobre la Generalización Económico-Matemática de los Modelos de Renovación”. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, que va presidir des de 1989 i fins a la seva mort, Pifarré va ser elegit acadèmic d’honor de la RAED el 1967. Després de la seva jubilació com a docent es van succeir els homenatges a la seva figura i trajectòria, i després de la seva desaparició importants figures de la universitat i l’empresa espanyoles li van retre un sentit homenatge a l’obra “Doctor Mario Pifarré Riera: la ciencia de la contabilidad”, editada per la Universitat de Barcelona sota la coordinació d’Alfredo Rocafort, acadèmic de número i president de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914, qui li dedica la Laudatio que obre l’obra. Hi participen d’altres acadèmics de la RAED com ara Oriol Amat, Montserrat Casanovas, Isidre Fainé, Lorenzo Gascón, Enrique Lecumberri, Carlos Mallo, José Juan Pintó i el desaparegut Juan Antonio Samaranch.
