Manuel Valls, ex primer ministre de França, defensa a l’Acadèmia una Catalunya allunyada del discurs únic i el culte identitari

Manuel Valls, ex primer ministre de França; Santiago Castellà, acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i Joan Francesc Pont, també acadèmic numerari i membre de la Junta de Govern de la RAED, van protagonitzar el passat 10 de gener el debat convocat per la Reial Acadèmia i per la Unió de Francesos a l’Estranger “Laïcité-laïcitat. Dos camins diferents a França i a Espanya amb valors comuns”. La sessió, que es va desenvolupar al Saló d’Actes de Foment del Treball Nacional en presència d’unes 250 persones -l’aforament màxim de la sala-, va estar encapçalada per Alfredo Rocafort, president de la RAED, i moderada per l’economista i polític francès Richard Onses, acadèmic corresponent electe de la RAED.

Valls va defensar el concepte de la laïcitat més enllà de la religió i com a pilar de la democràcia. “El poder polític ha de mantenir-se neutral en tots aquells àmbits que per definició no poden ser universals, com les confessions religioses, les ideologies polítiques o les identitats ètniques o culturals. Cap culte particular ha de tenir privilegis institucionals, ja siguin econòmics, jurídics, administratius o simbòlics, sobre els altres”.

Futurible com a candidat a l’Alcaldia de Barcelona, ​​Valls no va eludir la situació política catalana per il·lustrar la seva reflexió. “El que intento explicar ho veiem a la presa de partit de la Generalitat a favor d’una manera de ser català que és només d’uns quants catalans, a favor d’una identitat catalana que no identifica a tots els catalans. Ho veiem a la politització de les institucions, dels mitjans de comunicació i del sistema educatiu, posats al servei del credo que professa només una part de la ciutadania. Ho veiem en la invasió de l’espai públic, que és de tots, amb la simbologia particular d’alguns. Ho veiem en l’homogeneïtzació del teixit dependent de l’erari i en aquests editorials conjunts, que són el símbol perfecte del que no és pluralisme, del que no és llibertat de consciència, del que no és laïcitat”, va afirmar.

Pont, per la seva banda, va coincidir en que el principi de laïcitat no és només un element d’inspiració de l’ordenament jurídic, sinó que és també el motor de l’emancipació dels ciutadans per exercir la seva llibertat de consciència. “Laïcitat és l’arquitectura espiritual d’una societat oberta i per tant no és la negació de l’interès per la recerca de la transcendència sinó al contrari, el respecte per la lliure indagació sobre els grans problemes que han preocupat sempre a l’ésser humà. Espanya va fer els deures amb la Constitució, però li queda encara un llarg camí per recórrer per convertir la laïcitat en un principi veritablement vigent”, va considerar.

Castellà va argumentar que a les actuals societats heterogènies i multiculturals, les normes de convivència no poden sinó basar-se en el principi d’una laïcitat que va més enllà de la religió, “el que té a veure és amb construir un espai públic que sigui plural, obert, tolerant, que permeti que cadascú concorri amb els seus propis valors i amb la seva pròpia cosmovisió sense interferir en els altres i al mateix temps construint un espai on tothom pugui sentir-se bé”, va explicar.

Per a Rocafort, aquest reeixit debat incideix en la vocació de servei de la Reial Acadèmia. “El dia en què la Reial Acadèmia Europea de Doctors organitza un debat sobre el principi de la laïcitat està ratificant que la seva vocació acadèmica centenària és la d’afavorir el pluralisme ideològic, la capacitat d’investigació, el diàleg entre les idees i concepcions diferents i sobretot el dret inalienable de l’ésser humà a dubtar sobre les lleres per les quals es construeix un itinerari de convivència en llibertat i d’espontània recerca de la felicitat”, va assenyalar.