Salvador de Brocà, acadèmic de número a la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha remès a l’Acadèmia el treball “El marc històric de la Il·lustració”, on assenyala com els principals aspectes de la política internacional del segle XVIII influeixen decisivament en les línies de pensament de la Il·lustració fins al punt de definir un nou paradigma cultural. Doctor de Filosofia i Lletres, autor d’una desena de llibres de referència sobre filosofia i història del pensament i recordat professor de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Institut Superior de Ciències Religioses de l’Arquebisbat de Tarragona, De Brocà és un dels principals especialistes en la cultura i pensament del Barroc i la Il·lustració.
“Unes quantes notes en relació a la història d’aquest període (1688-1790) poden ajudar a una millor comprensió del moviment il·lustrat. En primer lloc, recordar que si al segle XVII el poder central a Europa passa d’Espanya a França, al segle XVIII el domini de la monarquia francesa, tot i que poderosa, cedeix el pas a la monarquia britànica a partir del desenllaç de la guerra de successió a la Corona espanyola que es conclou, provisionalment, amb el tractat d’Utrecht. En previsió d’una pau futura, el Regne Unit considera el sistema polític del que es dirà ‘Balanç of Powers’ com a eina més adequada per evitar la desmesurada potència d’un sol Estat, a causa dels conflictes militars i econòmics que havien destrossat el continent europeu al llarg de tot el segle XVII”, inicia l’acadèmic la seva reflexió.
Dr. Salvador de Brocà
L’increment de la població urbana, l’auge del protestantisme, el poder econòmic i financer exercit per una important i florent burgesia i un creixent interès per la tecnologia i la ciència definit per aquest canvi social i econòmic marquen el naixement d’un període liderat per les grans monarquies que, al seu torn, modificaria la geopolítica europea. “El resultat de tot això va ser l’ascens de dues grans potències, Prússia i Rússia, la pràctica desaparició de Polònia i un desplaçament del centre gravitacional de la política europea cap a l’est. França, tot i que amb una posició de preeminència en el continent europeu, havia anat perdent poder en benefici del Regne Unit, recolzaven aquest per una economia en ple desenvolupament i una superior potència naval, mentre que Espanya es trobava ara a la defensiva”, explica l’acadèmic.
