August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Impacte positiu de la intel·ligència artificial a la medicina”, en el qual aborda els efectes d’aquesta tecnologia disruptiva a les pràctiques mèdiques i a l’atenció als pacients, alertant de la importància transcendental que ha de continuar tenint el factor humà. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília”, “Adolescència, edat crítica de la vida humana”, “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar”, “Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs”, “Els famèlics de Gaza”, “Sexologia a l’adolescència i a la somatopausa: (andropausa i menopausa), “Ciberatacs, ciberguerra i ciberseguretat”, “Refugiats”, “La maldat humana”, “Geoestratègia de les terres rares”, “Consciència i omissió: la misèria del governant”, “Plasticosi”, “Humanització”, “L’illa del doctor Moreau i els ‘therians'”, “L’àstat, nou element d’importància tecnològica” i “La família Corominas: més de dos segles de vocació mèdica”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Impacte positiu de la intel·ligència artificial a la medicina
Dr. August Corominas
La intel·ligència artificial (IA) representa una de les transformacions més importants de la història de la medicina, comparable a l’aparició del microscopi, antibiòtics o genòmica. El seu impacte positiu ja és visible i probablement serà encara més profund en les pròximes dècades. Entre els seus avantatges destaquen:
1. Diagnòstic més ràpid i més precís.
La IA pot analitzar milers d’imatges mèdiques en pocs segons. Exemples:
- Radiologia (TAC, RMN, radiografies).
- Mamografies.
- Dermatologia.
- Oftalmologia.
En alguns casos, la IA ja assoleix nivells de precisió similars als dels especialistes humans.
2. Medicina personalitzada.
Cada persona és biològicament única. La IA permet integrar:
- Genètica.
- Analítiques.
- Hàbits de vida.
- Factors ambientals.
D’aquesta forma pot elaborar tractaments adaptats a cada pacient.
3. Descobriment de nous fàrmacs.
La investigació farmacològica que abans requeria 10 o 15 anys pot accelerar-se considerablement. Els exemples són diversos:
- Buscar noves molècules.
- Simular interaccions farmacològiques.
- Identificar possibles efectes adversos.
4. Prevenció de malalties.
La IA és especialment útil en medicina preventiva. Pot detectar:
- Risc cardiovascular.
- Diabetis.
- Demències.
- Alguns càncers abans que apareguin els primers símptomes.
5. Assistència als professionals sanitaris.
La IA no substitueix el metge, però l’ajuda. Entre altres coses pot:
- Elaborar informes.
- Revisar bibliografia.
- Analitzar grans bases de dades.
- Organitzar històries clíniques permetent dedicar més temps al pacient.
6. Cirurgia assistida. Els robots quirúrgics són cada vegada més precisos. Beneficis:
- Menys complicacions.
- Menys dolor postoperatori.
- Recuperacions més ràpides.
- Més precisió en intervencions complexes.
7. Salut pública i epidemiologia. La IA pot detectar precoçment:
- Brots epidèmics.
- Zoonosis emergents.
- Factors ambientals de risc. Un camp molt relacionat amb la seva visió de la patologia ambiental i la salut planetària.
El futur (2030-2050).
Hospitals intel·ligents. Aquests centres estaran connectats permanentment amb:
- Sensors.
- Història clínica digital.
- IA assistencial. Moltes alertes es generaran automàticament.
Metges augmentats per IA. El metge continuarà sent imprescindible, però la seva funció evolucionarà cap a:
- Interpretació clínica.
- Humanització.
- Decisions ètiques.
- Relació medicopacient. La IA actuarà com un consultor permanent.
Medicina predictiva. Passarem de curar malalties a:
- Predir-les.
- Prevenir-les.
- Endarrerir-les abans que es manifestin.
Astromedicina. La IA serà fonamental a les missions lunars, l’establiment humà al satèl·lit i futures missions a Mart. Controlarà:
- Constants vitals.
- Nutrició.
- Estat psicològic.
- Efectes de la microgravetat en temps real.
Longevitat i envelliment. La IA accelerarà la investigació sobre:
- Biomarcadors d’envelliment.
- Medicina regenerativa.
- Cèl·lules mare.
- Senescència cel·lular.
- Possiblement augmenti els anys de vida saludable.
Risc principal.
El gran perill no és la IA, sinó una medicina sense humanisme. Cap algoritme no pot substituir a:
- L’empatia.
- La compassió.
- El consol.
- L’acompanyament del malalt terminal.
- La relació humana
Perquè l’hospital no és només un centre tecnològic; és també un centre d’humanitat.
Reflexió final.
La medicina del futur probablement estarà formada per una aliança entre la intel·ligència humana, la intel·ligència artificial i l’humanisme mèdic. La IA aportarà memòria, velocitat i capacitat de càlcul. El metge continuarà aportant criteri, prudència, experiència, valors i humanitat.
