Josep Maria Franquet, professor de la Universitat Nacional d’Educació a Distància i de la Universitat Internacional de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), ha publicat als “Cuadernos OBE”, editats per l’Observatori BioEbre de la Fundació Fòrums de la Concòrdia, els estudis “Bioáreas y nodos en la región cantábrico-mediterránea” i “Sobre el cuidado y uso eficiente del agua”, recollits, respectivament, al segon i setè lliuraments d’aquesta publicació especialitzada.
El primer estudi proposa una ordenació territorial basada en bioàrees i nodes per afrontar la despoblació, la desigualtat i la sostenibilitat als ecosistemes de les regions cantàbrica i mediterrània. Per fer-ho, fa servir models gravitatoris que permeten fomentar la cooperació intermunicipal i la implementació d’infraestructures digitals i energètiques promovent la participació cívica amb un especial èmfasi al desenvolupament rural, la cohesió social i la gestió d’aquests ecosistemes, prioritzant projectes pilot i estratègies integrades.
“El marc bioregional és l’adequat per a l’assoliment d’una planificació eficaç dels usos del terra qualificats com a urbà, agrícola, ramader, industrial, energètic i natural. Aquest espai constitueix un àmbit geogràfic que conté els elements bàsics d’un ecosistema amb els recursos energètics, hídrics, agroalimentaris i de caràcter socioeconòmic i cultural necessaris per plantejar una actuació resilient davant la transició climàtica i digital, promovent un desenvolupament harmònic i equilibrat que possibiliti la sostenibilitat social. Per a la consecució d’aquests objectius és condició necessària dur a terme una planificació a mitjà i llarg termini que contempli la finitud dels recursos i la seva conservació per a les generacions futures”, resumeix l’expert abans de desenvolupar la seva proposta, que divideix en 32 espais naturals funcionals o bioàrees i una desena del que denomina com “nodes micropolitans”.
Pel que fa a “Sobre el cuidado y uso eficiente del agua”, aborda la gestió sostenible d’aquest element fonamental per a la vida, destacant la transició hídrica i energètica, reutilització d’aigües residuals i pluvials, emmagatzemament hidroelèctric, tecnologies d’estalvi i sistemes d’infiltració. Entre les seves recomanacions, l’expert proposa models integrals per reduir el consum, millorar la qualitat de l’aigua i protegir ecosistemes, promovent infraestructures eficients, reutilització planificada i polítiques urbanístiques per enfrontar l’escassetat i el canvi climàtic.
“Una de les tecnologies més determinants per a la transició energètica és l’emmagatzemament hidroelèctric per bombatge, que constitueix un gran desafiament en la transformació del sistema elèctric, resultant elemental per reforçar la seva eficiència i gestionar la demanda. Tot i això, els episodis de sequera persistent s’estan produint, en els últims temps, a tot el territori mediterrani a conseqüència del canvi climàtic, suposen un nou repte. S’imposa la reutilització de les aigües efluents de les estacions depuradores d’aigües residuals que donen servei als municipis, així com la potencialitat d’aprofitament de les seves aigües residuals depurades. A més de l’aprofitament de les aigües pluvials o de les piscines públiques i la incorporació de noves aportacions al cicle urbà de les ciutats”, resumeix l’acadèmic les seves propostes.
Dr. Josep Maria Franquet
Franquet és enginyer agrònom consultor, professor universitari, escriptor i polític. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Tortosa (1995-2007) i vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre. També ha exercit com a professor a la UNED de Tortosa, on va ser director del centre i també del seu campus nord-est (Catalunya i Balears). La seva carrera professional combina la docència, la recerca i l’activitat política amb la gestió d’explotacions agrícoles al delta de l’Ebre. Ha estat una veu crítica en defensa del territori, especialment en relació amb el Pla Hidrològic Nacional, i ha presidit el Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre. És soci ordinari del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona (1997), vocal consultor de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa i membre del Capítol Espanyol del Club de Roma i altres institucions.
És autor d’una quarantena de llibres o monografies en matèria d’agricultura, construcció, hidràulica, planificació territorial, climatologia, piscicultura, topografia, matemàtiques i economia, entre altres temes, així com nombrosos articles i notes tècniques. És autor de nombrosos poemes i d’obres d’altres gèneres literaris, tant en espanyol com en català. Entre aquestes creacions destaquen el llibre “L’immortal i altres poemes“, el conte infantil “La nana de Sara” o l’obra costumista “Trenta-tres jotes tortosines”. Altres obres destacades són “Descobreix els sentits”, “Àlbum familiar” o “Ramon l’immortal”. Al costat de Juan Mingorance va publicar el poemari “Sonetos a dúo”. L’any passat va ser reconegut amb el VIII Premi Gent per Canviar el Món que atorga el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya.
