Dels crims del Segle d’Or a la guerra química

Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i d’altres acadèmies nacionals i internacionals i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), ha publicat al número 23 de la revista cultural “Hasta el tuétano”, corresponent al mes de maig passat, l’article “Los crímenes de la rueda de los expuestos de Coímbra”, en el qual aborda una sèrie d’assassinats de nadons acollits per l’Església al segle XVIII. L’acadèmic signa la publicació, de marcat caràcter divulgatiu, al costat de Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal i Història de la Psicologia de la Universitat Camilo José Cela.

El cas va esclatar l’abril del 1772 a Coïmbra, quan Luiza de Jesus Rodrigues, de 22 anys, va ser denunciada per assassinar almenys 33 nadons que havia retirat de la Casa de la Roda local, regentada per l’Ordre de la Misericòrdia, que recollia a nounats abandonats. L’acusada es presentava al·legant que recollia als nens per a terceres persones, rebia els 600 reals per nen i roba per embolicar-los, però en lloc de lliurar-los, els asfixiava. Els cossos eren ocultats de forma cada vegada més descuidada a casa seva: parts tallades, caps en descomposició i un cadàver complet sota palla. Això li va comportar el sobrenom de Lucífera.

El descobriment va ser casual. Una religiosa de la institució, Angêlica Maria, va lliurar dos nadons a Luiza i hores després va trobar un d’escanyat a un oliverer proper. Es va comprovar que Luiza havia actuat almenys des de dos anys abans i havia cobrat més de 20.000 de reals. La investigació va revelar negligència greu per part de l’administració eclesial: no existien registres fiables ni seguiment dels nens un cop lliurats. Luiza no va confessar immediatament tots els crims, però les evidències la van condemnar. El tribunal va dictar una sentència exemplaritzant: va ser passejada pels carrers amb soga al coll mentre es pregonaven els seus delictes, cremada amb ferros al vermell, mutilada i crucificada abans de ser cremada per impedir qualsevol sepultura digna. Va haver de pagar a més 50.000 de reals per les costes. Va ser l’última dona executada a Portugal i la que va rebre la pena més dura a la història del país.

D’altra banda, López Muñoz va participar al documental televisiu “Quanta guerra!” produït per 3CAT, en qualitat d’expert en guerra química. El programa narra la recerca d’una periodista del rastre del seu avi, ja desaparegut, als fronts d’Aragó durant la Guerra Civil. L’acadèmic presta el seu testimoni en una visita a la que va ser Escola de la Guerra de Tudela, on oficials de l’Exèrcit de la República rebien formació sobre els diferents gasos que podia utilitzar l’Exèrcit rebel o les forces alemanyes i italianes que li donaven suport. Així mateix, López Muñoz ha estat distingit com Ambaixador de l’Exèrcit de Terra, el reconeixement més alt de Defensa.

Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia, en Llengua i Literatura Espanyoles i en Biomedicina i Farmàcia, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid, membre del Consell Rector de l’Institut de Recarca Sanitària HM Hospitals i de l’Institut d’Estudis Medievals i del Segle d’Or Miguel de Cervantes de la Universitat d’Alcalá de Henares, vocal del Consell de Ciència i Tecnologia de la Comunitat de Madrid, assessor científic del Comitè Iberoamericà d’Ètica i Bioètica, membre del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, del Capítol Espanyol del Club de Roma i membre d’honor de la Fundació Ghandi-Mandela.

Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees d’investigació. Recentment ha estat nomenat de forma honorífica coronel de Kentucky i Guàrdia Civil Honorari, coincidint amb el 25è aniversari de la creació d’aquesta figura, la màxima distinció civil del cos, que s’atorga de forma excepcional, i el passat 20 de març va ser reconegut amb la Medalla al Mèrit en la Ciberdefensa que atorga per l’Associació Professional de Pèrits de Noves Tecnologies.