Javier Redondo, doctor en Immunologia, va ingressar com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) dins del marc d’una solemne cerimònia que es va celebrar dimarts passat, 26 de maig, a la seu de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia d’Espanya, a Madrid. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “La cèl·lula com a unitat integrada de senyals mecanoquímiques: reptes de la complexitat biològica, de la tensegritat al nucli”, en el que va argumentar com la cèl·lula resulta un sistema integrat on senyals mecànics i bioquímics interactuen per regular la seva funció. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern Rafael Urrialde. La sessió va poder seguir-se per streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on pot visualitzar-se.
Dr. Javier Redondo
El nou acadèmic va explicar com els orgànuls, els senyals intracel·lulars i l’estructura física treballen de forma coordinada per dur a terme les diferents funcions cel·lulars. “Aquestes funcions depenen no només de proteïnes o orgànuls determinats, sinó també de la seva localització i de les interaccions que duen a terme. Entre els orgànuls, el nucli és fonamental, tant en l’àmbit genòmic i mecanobiològic, en funcions com la migració cel·lular, o durant processos patològics. En conjunt, la cèl·lula és una entitat dinàmica, complexa i coordinada en la qual cap orgànul no treballa aïllat”, va introduir l’expert la seva dissertació.
Redondo va repassar l’evolució del concepte de cèl·lula, des de la visió estàtica i compartimentalitzada del segle XIX fins a l’actual comprensió com una xarxa interconnectada d’orgànuls, citoesquelet i nucli. “La cèl·lula és molt més que la suma de les seves parts”, va emfatitzar, explicant conceptes com els contactes entre mitocondris i reticle endoplasmàtic, el trànsit vesicular i l’homeòstasi cel·lular. Així mateix, va aprofundir en la tensegritat cel·lular, el model proposat pel biòleg nord-americà Donald Ingber que explica l’arquitectura cel·lular com un equilibri entre elements en tensió (actina) i compressió (microtúbuls), amb els filaments intermedis actuant com a amortidors. Aquesta estructura permet la mecanotransducció: la conversió de forces físiques en respostes bioquímiques que influeixen en migració, diferenciació i patologia. L’expert també va abordar la complexitat del nucli cel·lular, descrivint-lo no com un simple contenidor del genoma, sinó com un orgànul dinàmic connectat mecànicament a la resta de la cèl·lula.
“Entendre com les cèl·lules integren forces, estructura i senyalització permetrà no només explicar millor els processos fisiològics i patològics, sinó també identificar noves oportunitats d’intervenció terapèutica. Tots aquests conceptes nous han de continuar integrant-se i revisitant-se. M’agradaria acabar amb la cita d’un acadèmic històric que, encara que probablement apòcrifa, il·lustra perfectament que la raó i discussió han de prevaldre, així com l’esperit a la veritat davant els dogmes: ‘I tot i això, es mou’ (Galileo Galilei)”, va concloure el nou acadèmic la seva intervenció.
Redondo desenvolupa la seva activitat com a investigador especialitzat en leucèmia, epigenètica i migració cel·lular en el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas del Centre Superior d’Investigacions Científiques. Actualment lidera el grup Biomecànica del Nucli i Epigenètica Durant la Migració Cel·lular, centrat a comprendre com l’arquitectura nuclear i la regulació epigenètica controlen la disseminació de la leucèmia. És autor de més de 25 publicacions científiques en revistes internacionals sobre immunologia, biologia cel·lular i càncer. Ha liderat projectes competitius nacionals i internacionals, obtenint més de 2,2 milions d’euros de finançament d’agències públiques, fundacions i programes internacionals. Així mateix, ha dirigit diverses tesis doctorals i format a investigadors postdoctorals, tècnics i estudiants universitaris. Ha participat activament en docència de grau i postgrau amb diverses institucions com ara la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Manchester i la Universitat Francisco de Vitoria i ha fet avaluació científica per a agències nacionals i internacionals, així com activitats de divulgació i lideratge acadèmic.
Discurs d’ingrés “La cèl·lula com a unitat integrada de senyals mecanoquímiques: reptes de la complexitat biològica, de la tensegritat al nucli”
