La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i la Fundació Pro Real Acadèmia Europa de Doctors van celebrar el passat 14 de febrer a la seu acadèmica la sessió “Illes Oceàniques del Pacífic Sud, petits observatoris del canvi”. L’acte, que es va fer en format debat, va comptar amb la participació de la reconeguda oceanògrafa Ariadna Mecho, investigadora de l’Institut Pierre-Simon Laplace; l’acadèmic de número José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya; el també acadèmic numerari i membre de la Junta de Govern de la RAED Jordi Martí, professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona i director del Màster en Verificació d’Informació no Financera, i l’acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, que va conduir el diàleg.

Els ponents van reflexionar sobre la fragilitat d’uns espais que es troben en un moment crític per diversos factors d’estrès provocats per la pressió humana, com ara la sobrepesca, el canvi climàtic, les escombraries o el turisme massificat. “Les illes oceàniques del Pacífic Sud tenen uns ecosistemes únics a nivell de flora i fauna i estan habitades per poblacions dependents dels recursos locals, tant a nivell econòmic com cultural. Algunes, com les Illes Galápagos i l’Illa de Pasqua, es poden considerar quasi prístines, i són ideals per observar els canvis que s’acosten. Aquests canvis, a nivell ecològic i a nivell de recursos, tindran una repercussió directa sobre la gent que hi viu, per la qual cosa la millor manera d’adaptar-se al canvi és anticipar-se amb uns bons plans de gestió i maneig dels recursos locals”, va assenyalar Mecho.

En aquest context, a la sessió es va destacar com el Centre d’Ecologia i Gestió Sostenible de les Illes Oceàniques treballa generant la base científica necessària per a una estratègia de conservació i maneig sostenible dels ecosistemes marins associats a les muntanyes submarines i illes oceàniques de Xile i el Pacífic, contribuint als objectius de desenvolupament sostenible definits per l’Organització de les Nacions Unides. Aquest centre desenvolupa projectes de recerca pluridisciplinars enfocats a la presa de decisions en la gestió i la conservació d’aquests espais, amb un model únic integrant terra i mar i considerant les societats i cultures insulars com un element clau.

“L’Oscil·lació Decadal del Pacífic és un patró de temperatura a l’Oceà Pacífic que està aproximadament de 20 a 30 anys en fase freda o en fase càlida. És un patró robust i recurrent de variabilitat climàtica oceà-atmosfera. És un fenomen que es troba fonamentalment al Pacífic Nord, en contraposició al Niño, que afecta sobretot el Pacífic tropical, té dues fases entre les quals sol alternar, normalment roman en una fase durant un període de temps significatiu (tan curt com 10 i tan llarg com 40 anys). Tot i així, no és inusual que aquests períodes llargs es trenquin amb intervals en què canvia de fases durant períodes entre 1 i 5 anys”, va explicar Baldasano.

“Un dels canvis cridaners que avui es percep i que ha estat soterrada fins fa molt poc és el naixement d’un mar dels sargassos nou, situat més al sud a l’altura de les illes del Carib. Des que els navegants espanyols van arribar a Amèrica van començar a descriure l’anomenat mar dels sargassos. Es tractava i es tracta d’una enorme massa vegetal d’algues que pot tenir una profunditat de tres metres i una extensió de centenars de quilòmetres quadrats. En aquest mar de sargassos els galeons espanyols podien quedar atrapats i no avançar durant setmanes. Era una feina enorme per a les tripulacions alliberar les naus encallades entre les algues”, va afegir Martí assenyalant una de les mostres palpables del canvi climàtic.