Francesc Miralles, doctor enginyer de Telecomunicacions i catedràtic de la Universitat Ramon Llull, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar el passat 11 de març a Foment del Treball, seu acadèmica. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés «Avanzar en la comprensión de los grandes desafíos y los ODS. Una perspectiva para las ciencias sociales con Böhm, Chalmers y Lakatos», en el qual analitza el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats per l’Organització de les Nacions Unides i el seu mètode d’anàlisi i planteja uns altres reptes de vital importància de cara al futur. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número José Daniel Barquero.

Per al nou acadèmic, els problemes globals actuals no poden abordar-se amb els mètodes tradicionals de la ciència, ja que el model científic clàssic, basat en una visió cartesiana i en el mesurament objectiu, resulta insuficient per comprendre fenòmens complexos on intervenen factors humans com valors, percepcions i emocions. Per superar aquestes limitacions, va proposar un canvi de paradigma a les ciències socials, integrant conceptes de la teoria quàntica i els estudis sobre la consciència per construir un nou marc de recerca més holístic. Aquest enfocament busca entendre no només les dades mesurables, sinó també els aspectes subjectius que influeixen al comportament individual i col·lectiu. Perquè, per a Miralles, el progrés davant els grans reptes que planteja el segle XXI depèn de repensar com es genera coneixement, incorporant la complexitat humana més enllà de l’estrictament quantificable.

Francesc Miralles

Dr. Francesc Miralles

Després de repassar desafiaments com el canvi climàtic, l’erradicació de la pobresa, els corrents migratoris, la gana, la falta d’aigua o la redefinició del gènere, sobre els quals existeix un ampli consens a Nacions Unides, a més de la seva anàlisi i el seu abordatge, Miralles va alertar sobre uns altres com ara el desenvolupament de noves tecnologies com la intel·ligència artificial. Un nou repte que arriba acompanyat, va advertir, d’una nova forma de desigualtat, que va denominar bretxa digital de justícia social. Segons va explicar, l’avenç tecnològic beneficia els grups que ja han superat certes barreres, però agreuja la vulnerabilitat d’altres col·lectius, ampliant les desigualtats existents.

L’expert va concloure defensant la necessitat d’allò que va definir com una cosmologia científica renovada, una visió integral del coneixement que permeti analitzar els grans desafiaments socials des de múltiples dimensions i millorar l’impacte real de les polítiques que provin d’abordar aquests problemes, basant-se en concret a les tesis de la fal·libilitat d’Imre Lakatos, els estudis de teoria quàntica de David Böhm i Roger Penrose i les investigacions sobre la consciència de David Chalmers i Alva Noë. Per a Miralles, només aquesta unió entre física quàntica i estudi de la consciència obrirà un nou el ventall d’opcions necessari per aconseguir instruments reals d’equitat, complint la promesa de no deixar ningú enrere.

Miralles és comissionat de Planificació Estratègica de La Salle-Universitat Ramon Llull, on va ser degà de la seva Facultat Internacional de Comerç i Economia Digital i degà de Política i Ordenació Acadèmica, a més de director de la seva Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Electrònica i Informàtica. Anteriorment, va ocupar la direcció de l’Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra. Ha exercit també la docència, a part d’en aquests centres, a l’escola de negocis Esade, a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Politècnica de Catalunya. Dins de la seva activitat com a investigador, presideix l’Innova Institute, lidera equips de recerca sobre inclusió social, innovació, emprenedoria i gestió de projectes i formació en enginyeria. Ha dirigit més de 20 tesis doctorals i publicat més de 150 feines científiques, llibres i capítols de llibre. Així mateix, ha liderat destacats projectes de recerca de la Comissió Europea, del Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya. És investigador sènior del PriceWaterhouseCoopers-IESE eBusiness Center.

Discurs complet: “Avanzar en la comprensión de los grandes desafíos y los ODS. Una perspectiva para las ciencias sociales con Böhm, Chalmers y Lakatos”