José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Premi Nobel de la Pau com a representant del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), presenta l’obra “Dos grados más no son para tanto. Una historia del negacionismo climático” (Cátedra), en la qual aborda la controvertida història de la negació de la crisi climàtica, sempre abanderada per interessos polítics i comercials. Així mateix, l’expert presenta conceptes de recent creació com el retardisme i la neutralitat tecnològica i crida a la responsabilitat col·lectiva davant l’emergència climàtica.
El llibre, prologat per José Ramón Calvo, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic numerari i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED, va ser presentat a Barcelona el passat 23 d’octubre a un acte celebrat a l’Ateneu Barcelonès que va comptar amb la participació de Santiago Vilanova, periodista i escriptor, i Antonio Cerrillo, periodista de referència en temes mediambientals de “La Vanguardia”. “Una de les estratègies utilitzades pel negacionisme climàtic ha estat qüestionar i posar sistemàticament la ciència climàtica en una situació constant de dubte i incertesa. En conseqüència, es feia necessari posar negre sobre blanc que portem més de dos-cents anys de coneixement científic sobre com funciona l’atmosfera i el paper que juguen en la mateixa els gasos d’efecte hivernacle”, va explicar l’autor.
“Els negacionistes i escèptics del canvi climàtic ens volen fer creure que tota la qüestió de l’escalfament global és una idea somiada per un grup de científics capficats a destruir l’economia i la societat. Tot i això, les arrels del pensament científic sobre la temperatura de la Terra i les seves causes deriven del desenvolupament del coneixement al llarg dels segles XIX i XX. La raó per explicar tot aquest viatge a l’era del coneixement científic que ens han permès conèixer millor el funcionament de l’atmosfera terrestre i del sistema climàtic és que molts dels mites, mentides i falsedats negacionistes estan basats en un ús esbiaixat, manipulat i falsejat d’aquests. El negacionisme climàtic és, fonamentalment, un fenomen econòmic, ideològic, polític, social i mediàtic que rebutja o subestima el consens científic sobre l’actual canvi climàtic i les seves conseqüències, que té per objectiu bàsic i principal que la humanitat continuï amb la civilització dels combustibles fòssils”, afegeix Baldasano a la presentació de la monografia.
Dr. José María Baldasano
D’altra banda, l’acadèmic va participar el passat 5 de desembre al Seminari Institucional que va celebrar l’Institut de Ciències de l’Atmosfera i Canvi Climàtic de la Universitat Autònoma de Mèxic amb la conferència “Dos grados más no son para tanto. Una historia del negacionismo climático”, que va oferir a través de videoconferència i que pot visualitzar-se al canal de YouTube d’aquesta institució. Oferint una completa recopilació de dades, l’expert va analitzar l’impacte que han tingut històricament i continuen tenint aquest tipus d’emissions sobre la temperatura del planeta i el seu gradual escalfament.
Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i va elaborar també l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va signar juntament amb José Luis Rubio i que va presentar davant del ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana. L’acadèmic va presentar així mateix l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats” a la trobada virtual “Barcelona, zona de baixes emissions”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
