Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Geoestratègia de les terres rares”, en què que aborda un dels aspectes claus de la geopolítica actual i els nous pols de poder mundial. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília”, “Adolescència, edat crítica de la vida humana”, “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar”, “Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs”, “Els famèlics de Gaza”, “Sexologia a l’adolescència i a la somatopausa: (andropausa i menopausa), “Ciberatacs, ciberguerra i ciberseguretat”, “Refugiats” i “La maldat humana”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Geoestratègia de les terres rares
Els minerals de terres rares (també coneguts com a elements de terres rares o REE, per les seves sigles en anglès, Rare Earth Elements) són un grup de 17 elements químics que inclouen els 15 elements lantànids més l’escandi i l’itri. Aquests elements són essencials en la fabricació de molts dispositius electrònics, imants, bateries, i altres tecnologies avançades.
El terme terres rares té el seu origen al segle XIX, quan aquests minerals van ser primer identificats, però no compresos completament. El 1794, el químic suec Carl Axel Arrhenius va descobrir un mineral negre anomenat ytterbita, que contenia una substància desconeguda. Aquest mineral va ser trobat a la localitat de Ytterby, Suècia, d’aquí el nom d’alguns dels elements, com l’ytterbi i el terbi. El 1842, el químic suís Friedrich Wöhler va aïllar el primer element de terres rares, el ceri, a partir d’un mineral anomenat cerita.
Durant el segle XIX es van anar descobrint altres elements de terres rares. Tot i això, malgrat els avenços, aquests elements es consideraven rars en el sentit que eren difícils de trobar en prou concentracions per ser d’interès comercial o industrial. La primera identificació d’un element de terres rares, la cèria, va ser seguida per l’aïllament d’altres com el lantà i el neodimi.
A mesura que avançava el segle XX, l’interès pels elements de terres rares va créixer, especialment a causa de la seva importància a l’electrònica i les tecnologies de defensa. A la dècada del 1960, amb l’auge de la tecnologia d’imants permanents i dispositius electrònics, va començar una explotació més significativa d’aquests elements.
La dècada del 1980 va ser fonamental per al creixement de la demanda de terres rares, quan el seu ús es va disparar en la fabricació d’imants permanents, bateries recarregables, i especialment en la indústria de l’electrònica de consum. Elements com el neodimi i el disprosi van començar a ser crucials per a la fabricació de discos durs, telèfons mòbils, i altres dispositius.
A partir de la dècada del 1990, la Xina va començar a dominar la producció mundial de terres rares. A començaments dels anys 2000, la Xina controlava més del 90% de l’oferta mundial de terres rares, un fet que li atorgava una gran influència sobre els mercats internacionals i un avantatge estratègic. Això es va convertir en un tema geopolític, especialment en el context de la cadena de subministrament de dispositius electrònics i tecnologies avançades, i va portar a molts països, inclosos Estats Units, el Japó i la Unió Europea, a buscar alternatives per assegurar el seu subministrament.
Malgrat la gran demanda d’aquests minerals, la mineria i el processament de terres rares són processos ambientalment destructius. Les mines de terres rares generen grans quantitats de residus tòxics i, sovint, el procés d’extracció dóna lloc a greus impactes ambientals. Al llarg dels últims anys, ha crescut l’interès per trobar mètodes més sostenibles d’extracció i reciclatge de terres rares, així com per desenvolupar fonts alternatives, inclosos els esforços per extreure aquests elements de fonts no convencionals com els sediments marins.
Usos principals dels minerals de terres rares:
- Electrònica: es fan serrvir en pantalles LCD, telèfons mòbils, televisors i computadores.
- Electromagnetisme: els imants de neodimi són essencials en motors elèctrics d’alta eficiència, discos durs i generadors d’energia eòlica.
- Bateries: es fan servir en bateries recarregables, com les que s’utilitzen en vehicles elèctrics i dispositius electrònics portàtils.
- Tecnologia militar: es fan servir en sistemes de comunicació, radars i satèl·lits.
- Catalitzadors: els elements de terres rares s’utilitzen en la refinació de petroli i en catalitzadors per a vehicles.
Ucraïna té una quantitat significativa de minerals crítics i terres rares essencials per a la tecnologia moderna i les energies renovables. Segons dades del govern ucraïnès, el país acull dipòsits de 22 dels 34 minerals identificats com crítics per la Unió Europea, incloent-hi terres rares com a lantà, ceri, neodimi, erbi i itri.
Tot i això, l’explotació d’aquests recursos s’ha vist obstaculitzada per diversos factors. S’estima que fins al 53% del valor total dels minerals crítics ucraïnesos es troba en territoris ocupats per Rússia, principalment a les regions de Donetsk i Luhansk. La falta d’inversió històrica al sector miner de terres rares ha donat com a resultat una infraestructura insuficient per a l’extracció i processament d’aquests minerals. Així mateix, l’extracció de terres rares pot tenir impactes ecològics significatius, la qual cosa requereix tecnologies d’extracció sostenibles i avaluacions ambientals rigoroses.
Malgrat aquests desafiaments, la creixent demanda global de minerals crítics ha portat Ucraïna a explorar associacions internacionals per desenvolupar el seu sector miner. Tot i això, la viabilitat d’aquests projectes depèn de l’estabilitat regional, inversions en infraestructura i la implementació de pràctiques d’extracció responsables.
Conclusió:
La història dels minerals de terres rares reflecteix el seu descobriment i evolució de ser un element rar i de poc interès, a convertir-se en una peça clau en el desenvolupament tecnològic mundial. Avui dia, la seva importància continua creixent a causa del seu paper fonamental a les tecnologies d’energia neta, electrònica i defensa. Tot i això, el domini de la producció d’aquests elements per part de certs països i els desafiaments ambientals associats amb la seva extracció han generat una creixent preocupació i esforç per part de la comunitat internacional per diversificar el seu subministrament i reduir l’impacte ambiental.
