Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Sexologia a l’adolescència i a la somatopausa (andropausa i menopausa)”, en el qual resumeix els principals canvis psicològics i hormonals de l’ésser humà en la seva funció sexual i reproductora. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília”, “Adolescència, edat crítica de la vida humana”, “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar”, “Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs” i “Els famèlics de Gaza”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Sexologia a l’adolescència i a la somatopausa (andropausa i menopausa)
1. Sexualitat en l’adolescència.
Característiques:
- Despertar sexual: inici de l’interès sexual, fantasies i masturbació.
- Canvis hormonals: augment de testosterona i estrògens.
- Construcció d’identitat: recerca d’orientació sexual, gènere i autoimatge.
- Vulnerabilitat emocional i social: pressió de grup, xarxes socials, pornografia.
- Necessitat d’educació sexual integral: Anatomia i fisiologia. Consentiment i límits. Prevenció d’ITS i embarassos no desitjats. Diversitat sexual.
Reptes:
- Mites i desinformació.
- Risc d’abús o coerció.
- Autoestima corporal.
2. Sexualitat en la somatopausia.
Definició:
Somatopausia: conjunt de canvis fisiològics i psicològics relacionats amb l’envelliment i les hormones sexuals, incloent:
- Menopausa (en dones): cessament de menstruació, disminució d’estrògens.
- Andropausa (en homes): disminució gradual de testosterona.
2.1 Menopausa i sexualitat.
Canvis:
- Sequedat vaginal, disminució de la libido.
- Menor elasticitat vaginal: molèsties en el coit.
- Canvis emocionals: ansietat, depressió, insomni. Canvis en la imatge corporal.
Recursos:
- Lubricants i tractaments hormonals locals.
- Teràpia psicològica o sexològica.
- Comunicació amb la parella.
2.2 Andropausa i sexualitat.
Canvis:
- Reducció del desig sexual.
- Dificultats a l’erecció (no sempre disfunció erèctil).
- Fatiga, irritabilitat, menor autoestima.
- Canvis en la relació de parella.
- Degradació hormonal.
Recursos:
- Estil de vida saludable: exercici, dieta, descans.
- Suport psicològic i mèdic.
- Teràpia de testosterona (si està indicat).
3. Enfocament Comú.
- Acceptació del cos en canvi.
- Educació i acompanyament sexual continu.
- Sexualitat no centrada només en el coit: carícies, tendresa, intimitat.
- Relació de parella basada en el diàleg i la complicitat.
Les hormones: arquitectes invisibles del desenvolupament humà.
Les hormones constitueixen un dels pilars fonamentals de la vida. Són missatgers químics que orquestren el desenvolupament del cos humà des de la concepció fins a la vellesa, i actuen com ponts entre la biologia, la conducta i la cultura. Al llarg del procés evolutiu i del cicle vital individual, les hormones no només regulen el creixement físic, sinó que també condicionen aspectes essencials de la reproducció, el comportament social, l’aprenentatge, l’afectivitat i fins i tot l’espiritualitat.
1. Des de l’embrió fins a la pubertat: el guió hormonal del creixement.
Durant la gestació, l’acció sincronitzada d’hormones maternes i fetals (com la gonadotropina coriònica, la progesterona i els factors de creixement) guia la formació d’òrgans i sistemes. Posteriorment, l’hormona del creixement (GH), la insulina i les tiroides regulen el desenvolupament somàtic. La pubertat, fase clau en la identitat biològica i social, depèn d’un complex eix hormonal (hipotàlem-hipòfisi-gònades) que defineix no només les característiques sexuals, sinó també els canvis cognitius i emocionals.
2. Les hormones modelen la ment, les emocions i la conducta social.
L’oxitocina i la vasopressina participen en els vincles afectius, l’afecció i la cooperació social. L’adrenalina i el cortisol, en situacions d’estrès, permeten la supervivència, però també condicionen l’agressivitat o el retraïment. La testosterona i els estrògens, a més del seu rol sexual, influeixen a la presa de decisions, la competència i la creativitat. Així, l’ésser humà no és només un producte de la cultura, sinó també d’una complexa neuroendocrinologia que dona forma a la personalitat i a l’estructura social.
3. Les hormones i l’evolució cultural i espiritual.
Més enllà del seu paper biològic, les hormones han permès l’evolució de la humanitat com a espècie pensant i simbòlica. El desenvolupament del cervell -especialment el sistema límbic i l’escorça prefrontal- està regulat per factors hormonals que faciliten el llenguatge, la consciència moral, l’empatia i la capacitat d’estimar. Fins i tot fenòmens com la meditació, la contemplació estètica o la religiositat tenen correlats hormonals, com ara l’alliberament de serotonina, dopamina o oxitocina, la qual cosa suggereix una unitat profunda entre cos i ànima.
Les hormones són els fils invisibles que teixeixen la trama del desenvolupament humà. No només construeixen cossos, sinó també emocions, idees, relacions i cultures. Entendre el seu paper és reconèixer que la humanitat no ha sorgit per atzar, sinó com a resultat d’una evolució biològica guiada per l’harmonia química.
