Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ingressar com a acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Farmàcia Santa Maria d’Espanya de la Regió de Múrcia durant una solemne cerimònia que es va celebrar el passat 10 de març al Saló de Graus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria del Campus Muralla del Mar de la Universitat de Múrcia, a Cartagena.

El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “Victo Dolore: el triunfo de la terapéutica sobre el dolor en el siglo XIX” després de ser presentat per l’acadèmic de número Eduardo Osuna Carrillo de Albornoz. La sessió va estar encapçalada per Stella Moreno Grau, presidenta de l’Acadèmia de Farmàcia Santa Maria d’Espanya, i va comptar amb la presència de Jesús Cañavate Gea, director general de Planificació, Recerca, Farmàcia i Atenció al Ciutadà de la Regió de Múrcia, i José Manuel López Nicolás, vicerector de Transferència i Divulgació Científica de la Universitat de Múrcia.

“El dolor, entès com un símptoma vinculat a una patologia, ha acompanyat sempre l’home i ha estat el principal element d’evolució de la medicina, ja que el primer ús d’analgèsics d’origen natural cal buscar-los a les primeres civilitzacions”, va iniciar la seva intervenció López Muñoz referint-se a les diferents substàncies que s’han fet servir en la medicina des dels seus inicis. Pel que fa a la tradició farmacològica occidental que s’inicia a l’Antiga Grècia, amb una influència important en la tradició àrab, l’expert va destacar dos períodes que van marcar sengles punts d’inflexió: l’alquímia medieval i els avenços científics del segle XIX.

La utilització de diverses substàncies alcaloides i l’aïllament de la morfina va suposar un altre avenç fonamental per a la medicina al mateix segle XIX i al llarg de tot el segle XX, que va tenir en l’aplicació intravenosa un altre moment decisiu en la lluita contra el dolor, va destacar. Així mateix, López Muñoz va incidir en el paper de les investigacions de Sigmund Freud i l’ús de la cocaïna per combatre els efectes de la depressió i com a anestèsia local. Tot i que els efectes secundaris d’aquestes substàncies i la seva dependència aviat van fer reformular-ne l’ús terapèutic i farmacològic i, alhora, evolucionar en l’estudi.

L’aspirina i el complex procés de patent que va haver d’aplicar la firma Bayer va marcar un nou punt d’inflexió, com va destacar el ponent. Aquest analgèsic ha esdevingut el fàrmac més utilitzat de la història, els efectes del qual només han estat superats ja entrat el segle XIX gràcies als grans avenços que han fet les grans farmacèutiques. López Muñoz va concloure la seva intervenció abordant també la història de l’anestèsia, rememorant els moments i els personatges claus en la seva evolució.