Atenció a les caigudes, de nit i de dia

Dr. August Corominas

August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, en què incideix sobre les mesures de prevenció d’accidents domèstics en gent gran, que sovint tenen una inusitada gravetat.

L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles “La fragilitat de la gent gran”, “Les cares del mal”, “Maldat i crueltat. Apocalipsi destructiu a les guerres actuals”, “La fúria dels déus”, “Atenció amb la fragilitat i les caigudes de la gent gran”, “La salut dels refugiats” i “Fragilitat i antifragilitat”, “La maldat de Putin”, “Nou apocalipsi i batalla d’Armagedon”, “Ser vell o no”, “Anti-Aging”, “Grafè: un element de gran futur tecnològic”, “Estadística d’Hiroshima” i “Viure a la Lluna”, “La dieta mediterània”, “Els difícils inicis de Can Ruti” i Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.

Les caigudes són molt freqüents, més del que podem pensar, i a la infància són gairebé normals, fins i tot poden ser un joc. Però a la tercera edat poden provocar lesions, traumes, fractures i fins i tot derivar a la mort. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que a partir dels 65 anys és freqüent que se’n produeixi una a l’any. A partir de 80 anys la freqüència ja és de tres cops l’any. I posteriorment són molt freqüents, de vegades de fins a 20 o 30 per any, i solen ser greus, amb fractures, especialment les caigudes nocturnes en persones que viuen soles. Què hi podem fer des de l’àmbit de la prevenció?

Exercicis per millorar la marxa i l’equilibri i entrenament funcional.
Pràctica del tai-txi.
Avaluació de l’habitatge i modificació del seu disseny.
Reducció o eliminació del consum de psicotrops.
Intervencions multifactorials, com avaluacions individuals del risc de caigudes, seguides d’intervencions i derivacions mèdiques en funció dels riscos detectats.
Suplements de vitamina D per a persones amb deficiència d’aquesta substància.

A més d’aquestes intervencions n’hi ha d’altres que es consideren prudents implementar encara que no estiguin recolzades per un corpus de recerques. Aquest és un tema, per altra banda, que per la seva naturalesa és poc probable que sigui objecte d’estudis de qualitat, ja sigui perquè sigui difícil fer aquestes investigacions o perquè les intervencions semblen tan lògiques i evidents que no es considera necessari estudiar-les. Algunes d’aquestes intervencions són:

Tancar les zones perilloses o restringir-ne l’accés.
Promoure polítiques i normes per als parcs infantils que obliguin que les superfícies on es juga siguin toves i que es limiti l’alçada des d’on es puguin produir caigudes.
Aplicar sistemes funcionals de salut i seguretat a la feina.
Fer servir arnesos, sistemes de retenció, sistemes anticaigudes i bastides segures per a les persones que treballen a certa altura.
Exigir als propietaris que habilitin degudament els habitatges i fer complir les normes de construcció.
Millorar l’accessibilitat de l’entorn i dels espais públics, com ara les voreres.
Garantir que hi hagi la deguda proporció de personal per al nombre d’interns a les residències de gent gran.

Les caigudes són la segona causa mundial de mort per traumatismes involuntaris. Segons els càlculs de l’OMS, moren a l’any 684.000 persones a causa de caigudes i cada any es produeixen 37,3 milions de caigudes que requereixen atenció mèdica. És important educar, capacitar, crear de lloc de treball segur. Concloem amb unes recomanacions específiques de la Clínica Mayo.

Revisar els medicaments.
Recordeu les caigudes prèvies per recordar els perills.
Tenir en compte possibles afeccions sobre el centre de gravetat del cervell.
Mantenir l’activitat, caminar cada dia, practicar gimnàstica, aquagym, caminar…
Fer servir sabates còmodes (sense talons alts).
Retirar obstacles i mantenir l’atenció en aixecar-se del llit per anar a orinar i tenir llums nocturnes.
Utilitzar sabatilles antilliscants.
Il·luminar bé la sala d’estar.
Prestar màxima atenció a les obres públiques.
Usar els dispositius d’alerta de la Creu Roja.
Molta atenció a la dutxa i la banyera.