Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), recupera i comparteix amb la comunitat acadèmica l’entrevista que va concedir a “Crónica Global”, suplement del diari “El Español”, amb motiu de la celebració del darrer Dia de la Constitució. L’experta jurista reflexiona sobre les conseqüències que comportaria l’aprovació de projecte de llei sobre l’Amnistia als condemnats o investigats en relació amb el procés independentista impulsat per la Generalitat i diversos partits polítics col·lectius ciutadans a Catalunya des del referèndum declarat il·legal del 2017.
En les seves reflexions, la catedràtica adverteix que l’amnistia xoca amb la separació de poders i la igualtat dels ciutadans davant la llei, recorda que l’autodeterminació no hi cap a la Carta Magna de cap estat de la Unió Europea i veu Espanya en el camí del que seria la crisi sistèmica. Freixes també critica els mètodes utilitzats per tramitar-la i explica quins passos es poden fer ara per frenar la llei, tant a Espanya com a Europa. A més, adverteix que altres demandes de Junts i Esquerra Republicana com un referèndum d’autodeterminació no tenen cabuda a la Constitució ni es corresponen amb un territori com Catalunya segons el dret internacional.
“La Constitució no regula res de l’amnistia. I no la regula, no perquè al seu dia s’oblidessin d’incloure-la, sinó per voluntat expressa dels que la van elaborar, ja que es van presentar esmenes per poder incloure-la i van decidir que no, que no anaven a fer-ho. Tenien les seves raons. En aquell moment s’estava adoptant l’amnistia de 1977, s’estava elaborant aquesta llei en paral·lel a la Constitució, i van pensar, amb criteri molt habitual, que en una societat democràtica com la que apareixeria amb la Constitució de 1978 no caldria donar amnisties. Perquè enteníem en aquells moments, i en continuem entenent molts, que les amnisties se solen donar per facilitar el trànsit de dictadures a democràcies”, respon Freixes a la primera i fonamental de les qüestions: l’encaix d’una llei d’Amnistia a l’Espanya democràtica.
Per a l’experta, a més, un Govern en funcions no pot adoptar projectes de llei, com va fer l’actual Executiu abans de la investidura fent servir de manera encoberta una proposició de llei ja negociada entre PSOE, ERC i Junts. “Mentre els projectes de llei han d’anar acompanyats sempre abans de la seva entrada a les Corts d’un dictamen del Consell d’Estat, del Consell General del Poder Judicial i de vegades d’altres òrgans consultius, les proposicions de llei no necessiten aquests dictàmens previs”. Amb això, qui la presenta, d’alguna manera, no es veu constrenyit per l’opinió d’algun òrgan especialitzat com podrien ser aquests, i així que han fet així, per a mi, en el fons és fraudulent. És a dir, és una decisió política que van fer així per tenir-la abans de la investidura, i així estalviar-se aquests dictàmens”, assenyala.
Freixes explica que l’aprovació de la llei amb prou feines comptarà amb frens a la via política, si bé una vegada aprovada arribaran els recursos, de diferents tipus, com els d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional que en cap cas paralitzaran la seva aplicació fins que no es dicti sentència. “Després també hi ha la presentació d’una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Això sempre es pot fer quan es creu que una norma interna vulnera algunes regulacions del dret europeu. Aquesta qüestió prejudicial sí que tindria efecte suspensiu si la llei es considerés contrària al dret de la UE. Llavors la llei no es podria aplicar. Hi ha altres possibilitats. Davant la UE s’han interposat peticions a la comissió del Parlament Europeu, i s’han enviat sol·licituds a la Comissió Europea perquè hi intervingui. Perquè controla que tot allò que fan els seus estats membres sigui correcte d’acord amb el dret de la UE. Això ja va passar, per exemple, en el cas de Romania, on es va donar una llei d’amnistia que va haver de ser revertida perquè la UE la va paralitzar. És a dir, que hi ha possibilitats”, explica.
La vicepresidenta de la RAED conclou amb la que considera una clara vulneració a la separació de poders subjacents a la llei ia l’acció política que l’envolta. “S’ha vist durant tot el ‘procés’, i ara s’ha estès a altres coses, com la creació d’aquestes comissions al Parlament perquè es pugui analitzar l’acció dels jutges. Això respon a un lema que va aparèixer aquells anys, i que ara s’ha posat de moda: que la llei no pot estar per sobre de la política. Això, en el fons, és una cosa contrària a la mateixa essència de tot Estat de dret. A l’Estat de dret és precisament la llei la que està per sobre de tots, dels polítics també, evidentment, perquè no poden quedar impunes si actuen d’una manera il·legal. Això passa a tots els països democràtics des que es van instaurar les democràcies. I el Poder Judicial és sempre el darrer òrgan de garantia a qualsevol Estat de dret. Fixeu-vos als Estats Units, el Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya… a tots els països. No és la política la que ha d’estar per sobre de la llei”, sentencia.
