Dr. Daniel Berzosa
Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i advocat, membre de Global Academy i del Consell Científic de Citizens pro Europe i acadèmic electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la figura del Rei i la Monarquia al marc de la Constitució Espanyola, la seva actualitat i les fronteres i limitacions amb què es troba a l’article “Novedades reales”, publicat pel diari “ABC” el passat 18 de maig. Berzosa considera que tant la figura del monarca com la de la Casa Reial, la Corona o el mateix model del cap de l’Estat estan recollides i normalitzades a les constitucions i lleis fonamentals d’altres estats membre de la Unió Europea com Bèlgica, Dinamarca o els Països Baixos i que, en el cas d’Espanya, les col·lisions de competències que s’han pogut donar entre poders de l’Estat en els darrers temps no han suposat cap mena de crisi institucional ni política.
“Una nova modificació de la regulació de la Casa de Sa Majestat el Rei naixia a l’ordenament jurídic espanyol el passat 28 d’abril, mitjançant el Reial decret 297/2022. Primer de tot cal dir que considero un error de tècnica normativa, des de l’entrada en vigor de la Constitució, que aquest organisme de rellevància constitucional al servei de Sa Majestat el Rei per assistir-lo principalment com a cap de l’Estat, es reguli per una norma governamental amb el dèbil motiu que afecta l’administració pública. També ho considero si ho fos per una anticonstitucional ‘llei de la Corona’. I tot plegat sens perjudici que es distingeixi intel·ligentment entre actes ‘ad intra’ o ‘ad extra’ del Rei. El poble espanyol va determinar la seva última voluntat constituent el 1978, en una Constitució que és entre difícil i molt difícil de reformar, i va dedicar un títol específic a la Corona”, inicia Berzosa la seva argumentació partint d’una d’aquestes fonts de col·lisió jurídica entre poders.
Per a l’acadèmic electe, la “administrativització” creixent de la Casa del Rei ha arribat a situar-la fora del que considera la seva òrbita constitucional a tenir de la lletra de la mateixa Carta Magna i a fer-la cada cop més dependent del Govern de l’Estat, fent que sigui l’executiu de torn el que arribi a controlar les seves funcions i els seus moviments. “Precisament quan aquest tipus d’organitzacions estatals no administratives no són administració pública per garantir el seu àmbit d’autonomia per raó de la missió que els correspon”, assenyala l’expert.
“El Rei és coherent i honrat. Ha complert amb el seu compromís ètic i cívic. Les novetats reials les ha donat i ve donant el Rei. El Govern i les altres institucions públiques (estatals, autonòmiques, locals), partits polítics, sindicats de treballadors, associacions empresarials i tots els que reben un cèntim d’euro públic, amb els seus noms i cognoms, han de seguir sense més excuses el seu exemple”, conclou.
