Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), protagonitza l’article “Luz, calzado y otros detalles: cómo evitar las caídas a cierta edad“, publicat al diari “La Vanguardia” el passat 16 de maig, en què la periodista Anna Tomàs es feia ressò de la seva publicació “Fragilitat de la gent gran. Caigudes nocturnes”, que va aparèixer en aquesta mateixa Newsletter.
Endinsant-se en aquesta mateixa matèria, l’acadèmic va compartir recentment en aquesta publicació els articles “Els quatre genets de l’apocalipsi gerontològic: solitud, silenci, dolor i nocturnitat”, “Reflexió antropològica de l’edat centenària”, “D’avis a néts”, “És possible arribar als cent anys o fins i tot més enllà?”, “Mecanismes de tanatoquímica i tanatofícs en el procés de la mort”, “Genètica i envelliment. Progèria i síndromes progeroides” i “Els grans beneficis de l’aquagym per a la salut integral”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Segons recull la publicació periodística fent-se ressò de les recomanacions de l’acadèmic, l’exercici físic i uns hàbits de vida saludable permeten mantenir la força del cos i que els ossos no es deteriorin tan ràpidament malgrat l’edat. “Les persones de més de 65 anys solen caure una vegada a l’any. Les de més de 80, diverses. I els resultats poden ser nefastos”, es fa ressò l’article de l’alerta que llançava Corominas. Segons l’Organització Mundial de la Salut, una caiguda es defineix com qualsevol esdeveniment que precipiti l’individu contra la seva voluntat, cosa que resulta especialment preocupant quan el cos és fràgil.
“La fisiologia no enganya, i a partir dels 30 anys, especialment en el cas de les dones, les capacitats físiques i psíquiques, els anomenats processos de morfogènesi i fisiogènesi, deixen d’evolucionar en l’ésser humà. No obstant, fins als 65 anys el cos no s’afebleix i fins i tot pot augmentar la seva força i el dinamisme de diversos músculs, així com reforçar els ossos, practicant exercici i seguint hàbits de vida saludable”, argumenta l’article de Tomàs. L’osteoporosi, malaltia que es caracteritza per una disminució de la densitat dels ossos a causa de la pèrdua del teixit ossi normal, és habitual en aquestes 
edats i, per molt que es pot tractar perquè disminueixi el risc de fractures, cal procedir sempre amb molta precaució.
Davant d’aquesta realitat, l’exercici físic moderat que permeti la tonificació muscular i, sobretot, la prevenció, són fonamentals per evitar aquestes indesitjables i sovint fatals caigudes. “Entre les múltiples opcions perquè els grans no pateixin caigudes està la d’evitar-los pujar i baixar escales, proveir-los d’un bastó o caminador si caminen amb dificultat, convèncer-los de fer servir roba còmoda, amb els baixos dels pantalons per sobre del turmell perquè no puguin ensopegar en trepitjar-los, instal·lar agafadors a la dutxa o banyera i als laterals del vàter, i col·locar adhesius antilliscants al terra de les banyeres”, incideix l’article.
