Anton Gasol, doctor en Economia i Empresa i exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va ingressar com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de la Reial Corporació, el 29 de juny passat. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “La metamorrfosis del dinero”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmica de número Montserrat Casanovas.

Col·laborador habitual de la RAED i actiu partícip de les seves trobades científiques, el nou acadèmic va abordar en la seva intervenció la història de diners com a sistema simbòlic des del seu origen i evolució, les monedes i la seva encunyació, el seu concepte, funcions i demanda, la creació del patró or, l’articulació del sistema bancari o les crisis bancàries fins als problemes i reptes de futur que planteja els diners digitals, la tecnologia Blockchain i la seva irrupció als mercats monetaris, la criptografia i seguretat, les criptomonedes i criptoactius, les finances descentralitzades o ‘ defi’, les ‘fintech’, els ico (‘initial coin offering’), l’euro digital, els moneders digitals i les noves i futures regulacions i avaluació de riscos en un hipotètic nou ordre monetari internacional.

Gasol va iniciar la seva intervenció destacant el fort valor simbòlic dels diners des de la seva gènesi com a poderosa eina intel·lectual en el procés de racionalització cultural. “Els diners són un formidable sistema simbòlic. Com a símbol, entra en el joc fantàstic dels símbols, com el llenguatge, que ens serveix per entendre’ns o per enganyar-nos, per descriure rigorosament la realitat o per crear mons imaginaris, per elaborar plans que després es poden portar a terme. És una ficció que, com altres ficcions polítiques o econòmiques, serveix per resoldre problemes reals”, va considerar destacant el seu desenvolupament com una revolució mental, que no va necessitar grans descobriments tecnològics associats.

En aquest sentit, per al recipienari, el poder, les obligacions i els tributs religiosos han jugat un paper crucial en tot allò concernent sobre els orígens dels diners i la fiscalitat ha exercit des de temps immemorials com a motor de la transferència de recursos reals dels subjectes a l’autoritat. “Els diners són el vehicle. La transferència de recursos va ser en part per proveir la pròpia autoritat, i en part per permetre a l’autoritat redistribuir l’excedent als seus súbdits de manera més equitativa, dins del context dels costums socials culturals i religiosos de cada època”, va afirmar.

Després de definir pas a pas l’evolució dels diners i dels sistemes financers i de plantejar els reptes que suposa la digitalització, amb el paper corresponent dels reguladors públics, Gasol va alertar que el que estem vivint en les primeres dècades del segle XXI és només l’inici d’una revolució de la qual gairebé no n’albirem l’evolució i les conseqüències. “El sector financer sempre ha mostrat una estreta vinculació amb les tecnologies de la informació i la comunicació i, per tant, és un dels avesats a afrontar el repte d’aquest procés de canvi accelerat. L’explotació d’eines tecnològiques incipients com la intel·ligència artificial, els pagaments instantanis, el processament de dades, els criptoactius o els registres distribuïts han servit per modernitzar processos interns del conjunt del sistema financer i, alhora, han permès donar forma a nous productes i serveis el recorregut potencial dels quals s’està començant a entreveure. A mesura que la societat s’endinsi en aquesta transformació digital, també aniran variant els seus interessos, apareixent així nous fenòmens i formes d’expressar valor”, va concloure.