Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va alertar sobre el risc que suposen per a la democràcia i el sistema constitucionals que des de les institucions estan tensionant l’Estat de Dret i l’esperit de consens de la Constitució a la conferència “Los valores de la Transición”, que va pronunciar el 19 d’abril passat en format webinar en un acte organitzat pel col·lectiu Associació Estudiants de Món. La sessió va estar moderada per la pedagoga i activista Pilar Barriendos.
Per a la vicepresidenta de la RAED, les darreres reformes legals que està implementant el Govern d’Espanya amb el suport de diverses formacions populistes i sobiranistes posen en qüestió els valors amb què el país va sortir de la dictadura, cosa que ja ha arribat a posar en alerta les autoritats europees, que compten amb mecanismes per intervenir, com ja ho han fet a països com Polònia i Hongria. En aquest sentit, va recordar que les institucions de la Unió Europea ja havien advertit Espanya per l’incompliment en temes concrets, tot i que ara considera que el que està en dubte és el compliment sistèmic.
Freixes va posar com a exemple les recents reformes com la llei orgànica del Tribunal Constitucional o la llei orgànica del Poder Judicial. “El tràmit correcte per fer-ho seria la presentació d’un projecte de llei en tractar-se de normes de gran importància en desenvolupar el funcionament d’òrgans constitucionals molt rellevants i, per tant, cal fer les reformes amb totes les cauteles i amb tots els dictàmens previs”. Tot i això, s’ha portat a terme mitjançant un tràmit d’esmenes que considera un frau de llei, en utilitzar el reglament parlamentari amb una finalitat que no és la seva, va explicar l’acadèmica.
L’experta també va fer referència a la qüestionada llei de Memòria Democràtica, que segons va argumentar deslegitima la Transició. El text contempla que la investigació dels crims franquistes per violacions de drets humans arribi fins al 1983, cinc anys després que la Constitució Espanyola fos aprovada, avalant la llei d’Amnistia que va permetre avançar en la reconciliació, tenint en compte deixar impunes tantes actuacions contra els drets humans de la dictadura com dels grups terroristes que operaven a l’Espanya de l’època.
Contra aquesta llei han signat destacades figures de la política espanyola un manifest que promou l’Associació per a la Defensa dels Valors de la Transició, entre els quals figuren destacats membres de l’UCD, el PP i el PSOE com ara Joaquín Leguina, Javier Rojo, Juan José Laborda, Julián García Vargas, Julián García Valverde, Javier Sáenz de Cosculluela, José Rodríguez de la Borbolla, Francisco Vázquez, Soledad Becerril, José Manuel García-Margallo, Eduardo Serra, Miguel Arias Cañete, Fernando Múgica Heras, Carmen Iglesias o Manuel Pizarro. El mateix expresident Felipe González va assenyalar públicament que la nova llei “no em sona bé”.
“No acceptem que el pacte constitucional sigui objecte d’una tergiversació injusta i aliena a la veritat històrica. No acceptem que es consideri període sospitós fins al desembre del 1983, quan ja s’havien celebrat el referèndum constitucional, tres eleccions generals, dues municipals i diverses autonòmiques. Ens preocupa que aquesta sospita sigui fruit d’un pacte amb Bildu que encara no ha formulat una crítica als crims terroristes”, assenyalen els signants del manifest.
