L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el passat i el present de Mèxic als articles “México entre guerra y guerra”, “Hernán Cortés: imagen de un gigante de la historia” i “Hispanidad e indigenismo versus falso indigenismo”, publicats al portal El Siglo de Torreón entre els passats 12 i 28 d’octubre. Per a Sada, l’actual Govern mexicà, com d’altres de la regió, reescriuen la història i interpreten el món d’acord amb uns interessos propis que tenen poc a veure amb el rigor o la diplomàcia.

A “México entre guerra y guerra”, l’autor refereix la reacció de l’Executiu d’Andrés Manuel López Obrador i del mateix president al conflicte que es viu a Gaza, que contrasta amb la normalització de les agressions i matances vinculades al narcotràfic a Mèxic i amb cosa que considera la freda reacció al segrest de dos ciutadans mexicà per part de Hamàs. “A diferència de les seves habituals evasives o bromes amb què sol riure’s de les massacres al nostre país per part del crim organitzat en contra de la població civil, la postura pacifista que pretén vendre el president de Mèxic hauria d’almenys en aquest cas quedar marcada i definida amb claredat i fermesa no només davant dels nostres nacionals, sinó també davant de la comunitat internacional, pel fet que la vida de dos mexicans segrestats per aquesta organització terrorista ho exigeix en aquest punt: si no per humanitat i per justícia, almenys per vergonya i com a mínim de dignitat que es pogués rescatar davant els ulls del món en aquest cas”, argumenta l’expert.

D’altra banda, a “Hernán Cortés: imagen de un gigante de la historia”, Sada considera que si la preservació de la cultura de territoris conquerits és una cosa que sempre s’ha valorat, entre d’altres, a Alexandre Magne o Juli César, mai no s’ha fet a Mèxic ni, per extensió, a Llatinoamèrica, a Hernán Cortés, que al seu entendre no només va preservar la cultura, sinó la societat. “Injuriat per la historiografia oficial a Mèxic i altres parts del món a causa dels mites propagandistes de la llegenda negra, Hernán Cortés és, no obstant, una de les figures més admirables a les quals qualsevol possible controvèrsia al seu voltant, acabarà empal·lidint o esvaint-se una vegada que se l’aborda a la llum de la ciència històrica”, afirma.

Finalment, a “Hispanidad e indigenismo versus falso indigenismo”, l’historiador analitza el concepte de l’indigenisme, intrínsec a la barreja d’ètnies i cultures que es va donar després de l’entrada en contacte d’europeus i americans. “D’aquest intercanvi i valoració en trobarem testimoni en l’enorme riquesa del que seria el Segle d’Or -en realitat més de dos segles- de les lletres i el pensament espanyols, igual que en la bellesa recarregada i salomònica del barroc, palpable a la llum dels sentits a palaus, temples, places, universitats i institucions on la rusticitat del planter i la roca brinden un delit que és capaç de tocar l’ànima de qui el contempla a partir del tacte i la vista. Tot i això, ha passat de llarg o ha estat deliberadament silenciat i ocult de manera recent per part de règims i sistemes polítics populistes que, després de la caiguda del mur de Berlín, des del més ranci del marxisme, van substituir el maniqueisme de l’odi de classes per l’odi entre sexes, l’odi entre cultures i, sobretot, l’odi cap a la ciència i el passat”, conclou.