Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia, vice-rector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat The Conversation el 14 d’octubre del 2021 i replicat per diversos mitjans espanyols i hispanoamericans
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre l’eficiència del fàrmac contra el coronavirus SARS CoV-2, causant de la Covid-19, amb què experimenta la farmacèutica AstraZeneca a l’article “Los anticuerpos monoclonales de AstraZeneca, un nuevo fármaco experimental contra la covid-19”, publicat al portal especialitzat The Conversation el passat 14 d’octubre i reproduït per diversos mitjans espanyols i hispanoamericans. L’acadèmic signa aquest article juntament amb José Antonio Guerra Guirao, professor de Farmacologia i Toxicologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid.
“La gestió de la Covid-19 ha posat de manifest fins ara l’excel·lent eficàcia preventiva de les vacunes davant la infecció pel virus SARS-CoV-2. No podem dir el mateix, però, de l’abordatge farmacològic. El nombre de principis actius i fàrmacs experimentals que han estat assajats fins ara, de les més diverses famílies farmacològiques i procedències, supera els 400. Fins ara, cap d’ells ha confirmat unes taxes d’eficàcia i seguretat prou rellevants. La companyia farmacèutica AstraZeneca ha comunicat a la premsa que el seu fàrmac, un còctel de dos anticossos monoclonals denominat AZD7442, ‘és capaç de reduir el risc de patir Covid-19 greu o de mort en un 50% en pacients no hospitalitzats que havien tingut símptomes durant set dies o menys'”, introdueixen els autors l’article.
López Muñoz i Guerra Guirao expliquen que els anticossos monoclonals són grans proteïnes que formen part del sistema immunitari i que són necessàries per identificar i neutralitzar objectes estranys a l’organisme, com ara bacteris i virus. En l’elaboració d’aquests fàrmacs, els anticossos monoclonals se seleccionen amb cura i es dirigeixen contra una molècula concreta que exerceix una funció clau en un procés patològic. “Desenvolupat per AstraZeneca, aquest fàrmac experimental bloqueja la unió d’aquesta proteïna al receptor funcional ACE2 (enzim convertidor d’angiotensina 2), que és la via per la qual els virus penetren a les cèl·lules. D’aquesta manera, s’ha confirmat que preveu la infecció en animals”, assenyalen.
Quant a l’evidència clínica disponible fins ara, els dos estudiosos apunten diversos estudis que ja han assolit la fase III i que confirmarien una reducció estadísticament significativa de la Covid-19 greu o causant de mort gràcies al fàrmac experimental en comparació amb el placebo a pacients no hospitalitzats amb malaltia simptomàtica lleu o moderada. Tot i això, assenyalen, encara falten estudis aliens a la farmacèutica i publicacions científiques que avalin l’efectivitat del fàrmac. “Totes les informacions es basen en dades aportades per AstraZeneca mitjançant notes de premsa i, fins ara, no hi ha evidències publicades en revistes científiques indexades en repertoris reconeguts. D’altra banda, la informació aportada és molt escassa i falta conèixer dades més exhaustives de l’eficàcia i la seguretat d’aquest fàrmac experimental”, consideren.
“També hi ha una gran incertesa sobre el possible elevat cost del tractament, així com sobre la postura de les autoritats sanitàries davant d’una sol·licitud d’autorització d’emergència o aprovació condicional. En conclusió, ens trobem davant d’una nova alternativa terapèutica per a l’abordatge de la pandèmia, que obre vies diferents per afrontar-la. Això, sens dubte, és benvingut, però cal aportar una evidència més gran d’eficàcia i seguretat. Sembla que el tractament farmacològic definitiu d’aquesta pandèmia està més lluny del que pensàvem”, conclouen els autors.