Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Article publicat al portal Atalayar el 12 d’octubre del 2021

Dra. Teresa FreixesTeresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda la sempre ajornada i no definida reforma institucional de la Unió Europea a l’article “Reforma institucional en la UE: necesidad apremia”, publicat al portal especialitzat Atalayar el 12 d’octubre passat. Aquesta reflexió reprèn la sèrie d’aportacions expertes sobre el futur i l’articulació de la Unió Europea realitzades dins del marc de la Conferència sobre el Futur d’Europa -un esdeveniment organitzat per la Comissió Europea– per part de Citizens Pro Europe.

Per a l’acadèmica i vice-presidenta de la RAED, que la Conferència només hagi debatut de manera superficial aquestes reformes de pes tan esperades evidencia tant les seves limitacions com el ritme lent a què avancen les administracions europees. “No ens ha estat possible abordar tot el que requereix aquesta reforma institucional, aquesta posada al dia dels instruments de democràcia que Europa necessita. És tant el que cal assenyalar que ha calgut seleccionar alguns aspectes, tot i que no renunciem a plantejar-ne d’altres que també apareixen com a ineludibles”, assenyala Freixes a l’article.

La presidenta de Citizens Pro Europe considera que ni les institucions poden ser inamovibles ni el Consell Europeu es pot continuar regint per la regla de la unanimitat per a la presa de decisions. D’aquí que advoqui per un model bicameral com el que es dóna als països membres. “La lògica federal que està present en l’evolució de la UE, encara que  hi hagi por d’anomenar-la així, imposaria que la legislació es contemplés sota un bicameralisme en què el Parlament Europeu fos la cambra baixa, de representació directa de la ciutadania, i el Consell de la Unió la que, a manera del Senat, representés els interessos territorials, reforçant-se així l’equilibri institucional que a les societats complexes ha de contemplar”, considera.

En aquest nou model, que per a l’acadèmica seria més representatiu i, sobretot, més operatiu, la Comissió Europea exerciria de veritable Executiu, emanat del Parlament mitjançant l’elecció del president entre els líders dels grups parlamentaris formats a partir de l’elecció popular. Així mateix, Freixes considera que també caldria comptar amb una llei electoral europea, ja prevista als seus Tractats, però mai no adoptada, basada en principis comuns i que permetés la creació de candidatures transnacionals.

Per a l’experta, el més complex en qualsevol tipus de reforma institucional a la Unió Europea passa per  l’organització del Poder Judicial, en particular en relació amb els diferents tribunals constitucionals i les “reserves de sobirania”. En aquest cas, Freixes cita el recent cas del Tribuna Constitucional alemany davant del Banc Central Europeu, acusant el Tribunal de Justícia de la Unió d’actuar sense tenir la competència en matèria econòmica, i el recent del Tribunal Constitucional de Polònia, negant la primacia del Dret de la Unió.

“Milloraria molt la democràcia en aquesta nostra Europa si s’abordés seriosament la reforma institucional. El Parlament, la legitimitat del qual és indiscutible, ha guanyat molt en inclusió social i en representativitat. I seria també necessari, a fi de reforçar la representativitat de la cambra, dotar-lo d’iniciativa legislativa (sense que la perdi la Comissió) així com millorar el procediment legislatiu i els instruments de control. La reforma institucional ha d’estar dirigida a reforçar els llaços entre la ciutadania i les institucions. Ha de proporcionar noves regles de funcionament a aquestes institucions que tenen decidir sobre qüestions que afecten directament la vida dels ciutadans, en sentit micro i macro i que han de permetre que Europa projecti els valors que la sostenen a la resta del món, per això cal reforçar el sentit democràtic de la Unió, d’una banda i, de l’altra, dotar-la d’una presa de decisió d’acord amb l’esdevenir dels temps”, conclou Freixes.

Llegiu l’article