Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED)
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta i llibre “Tiempos para la bioética. Un puente entre la ciencia y los valores” (Club de Pediatría Social), en el qual aborda la necessitat de dotar la medicina d’un component ètic que marqui les seves actuacions, en particular després que l’actual pandèmia hagi evidenciat les mancances de l’actual model i molts sanitaris hagin hagut de prendre decisions amb un criteri que anava molt més enllà de la medicina.
Per a Callabed, en ple segle XXI, a la vista el desenvolupament i els avenços científics que s’han produït al llarg de la història de la humanitat, és un bon moment per fer una pausa i reflexionar sobre l’essència de la humanitat a través d’un recorregut sobre el pensament filosòfic de la nostra societat. “La ciència ha de respectar els valors i d’aquí la importància de la filosofia i les humanitats en les ciències i el treball interdisciplinari. La bioètica sorgeix com el pont necessari entre la ciència i els valors perquè la ciència explica allò que és exacte, però allò que és just i humà”, assenyalava l’acadèmic en la presentació de l’article que va dedicar a aquesta matèria en la primera edició del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, impulsat per la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors al costat de la RAED, que va titular “Pot perdurar l’humanisme en un món de superficialitat?”.
En aquest treball, l’acadèmic ja esbossava les propostes que desenvolupa ara de forma àmplia i establia les bases d’aquesta nova bioètica que ha de marcar el camí a la professió en aquests temps. “La bioètica és un pont entre la ciència i els valors que acompanyen els fets i consisteix en la transferència de l’ètica universal a tot el concernent a la salut. És una visió del món en què els avenços científics han d’anar units als valors morals i ambientals en el seu progrés evolutiu dirigit al benestar de la comunitat humana”, assenyalava.
Per a Callabed, la medicina no ha d’aportar únicament analgèsics i tranquil·litzants. Ha de curar les ferides del cos i les ferides de l’ànima. “No hi ha malalties, sinó malalts. Tot pacient és una persona irrepetible, que mereix un tractament individualitzat i personalitzat. La política sanitària no hauria d’influir en la manera com es desenvolupa l’acte mèdic. El metge no és només el que es limita a diagnosticar, sinó qui de vegades cura i sempre té cura. Per això curar amb cura és potser l’última i originària justificació de l’actitud mèdica. L’ètica pot recolzar-se en la ciència si ha aconseguit respectar els valors”, concloïa.
Així mateix, a l’article “Bioética y deliberación”, que Callabed va compartir amb la comunitat acadèmica el juny del 2020, en plena crisi sanitària per la pandèmia, definia el concepte de bioètica i apuntava les bases de les difícils decisions que en aquells moments havien pres molts facultatius. “La bioètica es defineix com la salvaguarda de la prudència i responsabilitat per a èpoques difícils, per les circumstàncies que amenacen a l’ésser humà i reflexiona sobre els avenços científics i per la repercussió de les últimes tecnologies que s’han desenvolupat sobre l’origen de la vida (herència, manipulació genètica, clonació, reproducció assistida, anticoncepció, drets del menor) i també a la fi de la vida (suport vital, redefinició de la mort, trasplantaments, ingressos en unitats de cures intensives…)”.
Per a l’acadèmic, qualsevol decisió presa per un sanitari en el desenvolupament de les seves funcions hauria de suportar tres proves: la prova de la legalitat: és legal la decisió?; la prova de la publicitat: estaries disposat a defensar-la públicament?, i la prova de la consistència temporal: prendries aquesta decisió en el cas d’esperar algunes hores o uns dies?
