Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, magister en Bioètica per la Universitat Complutense de Madrid i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta les següents reflexions sobre els problemes bioètics que ha fet aflorar l’actual pandèmia de la Covid-19.
Bioètica i deliberació
La bioètica es defineix com “la salvaguarda de la prudència i responsabilitat per èpoques difícils, per les circumstàncies que amenacen l’ésser humà” i reflexiona sobre els avenços científics i per la repercussió de les últimes tecnologies que s’han desenvolupat sobre l’origen de la vida (herència, manipulació genètica, clonació, reproducció assistida, anticoncepció, drets d’el menor) i també a la fi de la vida (suport vital, redefinició de la mort, trasplantaments, ingressos en unitats de cures intensives…).
La bioètica és un camí necessari a recórrer. Cal integrar els valors en la presa de decisions per millorar la qualitat dels actes mèdics. Paul Ricoeur, filòsof i antropòleg (1913-2005) diu que l’ètica és “la mirada d’una vida bona, amb i per als altres”.
Tot mèdic i sanitari ha d’explorar, diagnosticar, pronosticar i tractar, però a més ha de “integrar els valors en la presa de decisions per tal de millorar la qualitat dels actes mèdics”. Cal posar guies als canvis tecnològics excepcionals que vivim. Cal deliberar.
Pautes de deliberació
La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua defineix la bioètica com “la consideració atenta i detinguda dels pros i contres dels motius d’una decisió abans d’adoptar-la i la raó o desraó dels vots abans d’emetre’ls”. Les ètiques de la deliberació daten del sociòleg Max Weber (1864-1920), però ha estat Diego Gracia qui les ha adaptat a la nostra realitat sanitària i social.
Es recomana capacitació acadèmica reconeguda per assumir les responsabilitats dels temes que es debaten. Distingir entre informació i coneixement reglat dels deliberadores. Capacitació acadèmica reconeguda per assumir les responsabilitats dels temes que es debaten. Bona voluntat i recerca de la veritat. Cert grau d’humilitat i modèstia intel·lectual. Capacitat de persuasió. Desig d’entesa i comprensió de la situació, per al que es necessita una informació total i objectiva. Escolta atenta i intercanvi d’opinions i arguments, és a dir desitjos d’empatitzar i dinamitzar. Respecte als altres quan s’estigui en desacord i tenir clar que la discrepància no s’ha d’interpretar com enemistat.
Es necessiten coneixements, habilitats i certs trets de caràcter és a dir talent i tarannà. Absència d’actituds manipuladores o coactives que perverteixen el debat. Cal la virtut de cadascú i la prudència de tots, convertint-se en un procés educatiu continu. Cooperació i col·laboració en equip (confiança, sinceritat, lleialtat, sentit de grup). Anàlisi públic i crítica dels punts de vista. Cerca de consens legítim i acceptació de dissens justificat. No assumir la infal·libilitat i immutabilitat de les decisions preses. Ajustar-se al marc legal vigent, tot i que l’ètica pugui desbordar-lo (no només cal aspirar a la legalitat, cal aspirar a un escenari òptim).
La decisió presa hauria de suportar tres proves:
1. La prova de la legalitat: ¿és legal la decisió?
2. La prova de la publicitat: ¿estaries disposat a defensar-la públicament?
3. La prova de la consistència temporal: ¿prendries aquesta decisió cas d’esperar algunes hores o uns dies?
Diego Gracia indica que “la veritat no és tant una cosa que s’aconsegueix o es posseeix, com un camí, una manera de ser o de viure en contínua i inesgotable recerca”. Albert Camus, assagista, filòsof i novel·lista (1913-1960), ens va deixar una reflexió sobre l’ètica: “Quan l’ètica es dilueix en la ideologia i entra a la roda de la política totes les pitjors opcions són possibles”.
