La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors han llançat de forma conjunta l’ambiciós projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, que neix amb l’objectiu d’establir com un informe pluridisciplinar de referència sobre la nova realitat que sorgeix després de la pandèmia. Tindrà un caràcter anual i en ell destacades personalitats de la Reial Acadèmia o vinculats a ella analitzaran en profunditat i amb enorme solvència temes diversos des del fil conductor que representen aquests reptes als quals s’enfronta l’actual societat globalitzada. “Des d’una institució com la nostra creiem que estem obligats a donar respostes, proposar reflexions i en no pocs casos, oferir solucions”, assenyala el president de la Junta de Govern de la RAED, Alfredo Rocafort, en la presentació d’aquest magne estudi.
Reptes Vitals per a una Nova Era inicia el seu camí amb el compromís de més d’una trentena de científics, entre ells diversos premis Nobel, ex-ministres i ex-caps d’Estat, tots referents en els seus àmbits d’estudi, que aportaran les seves propostes per elaborar aquest complet i nou estudi. Una rigorosa guia de l’anomenada nova realitat des de les seves múltiples arestes. “La Reial Acadèmia i la seva Fundació, conscients de la transcendència del moment que vivim, han volgut mostrar el seu compromís i responsabilitat amb la societat per respondre, de la millor manera que sap fer-ho, mitjançant la paraula i el coneixement, a aquests grans desafiaments. D’aquesta manera, s’ha dut a terme un projecte col·lectiu on més de 30 autors han col·laborat conjuntament aportant aquest coneixement, detectant diferents problemes i aportant possibles solucions per obtenir com a resultat final un document de referència”, assenyala la coordinadora i editora del projecte, Cecilia Kindelán, acadèmica corresponent electa de la RAED.
El llistat d’autors i les seves propostes donen fe de la qualitat i l’interès del projecte. En un primer bloc dedicat a la ciutat i els seus nous reptes José María Baldasano abordarà “La mobilitat urbana condicionada per la qualitat de l’aire i el canvi climàtic”; Santiago Castellà, el tema “Smart Cities: aposta per un nou disseny”; Francisco González de Posada, “L’escalfament global antropogènic: Reptes per a la cimera de Glasgow 2021”; Joan Rieradevall, “El repte de les ciutats”; Els germans Jordi, Joan i Josep Roca, “Un planeta que s’esgota: menú per a un repte vital”, i Miquel Ventura, “Mars i oceans: valors més enllà del blau”.
En un segon bloc dedicat a la salut, Javier Aranceta i Carmen Pérez Rodrigo presentaran “Reptes de la nutrició al segle XXI”; Albert Bosch, “Estem preparats per reaccionar millor a una altra pandèmia?”; Maria Àngels Calvo, “Impacte de les pandèmies a la salut d’un món globalitzat. Prevenció i reptes de futur”; Aaron Ciechanover, “La bioètica com a interfície entre la tecnologia i el pacient malalt”; Francisco López Muñoz, “Un repte de gran calat social: drogues i criminalitat”, i Laura Rojas Marcos, “Conviure saludablement: l’art de conrear les nostres relacions”.
El bloc dedicat a educació, ètica i valors comptarà amb les aportacions de Maria Teresa Anguera amb “Els aspectes ètics en el comportament humà durant la Covid”; Rosalía Arteaga, “Educació en un món global”; Joaquín Callabed, “Bioètica: conflictes ètics amb les ciències”; Ernesto Kahan, “El futur de la medicina i els seus reptes ètics”; Juan Manuel Soriano, “La realitat derrotarà sempre les fake news”, i Ismail Serageldin, “Reinventar l’educació per al segle XXI”.
L’àmbit d’economia, política i ciències jurídiques estarà representat per Oriol Amat i Erola Palau amb “Mesurant l’impacte econòmic d’una organització en el seu entorn amb les taules input-output”; Josep Borrell, “Europa, el món i la crisi de la Covid-19”; Montserrat Casanovas, “Els reptes del sector bancari”; Teresa Freixes, “La tensió entre llibertat i solidaritat en el repte europeu”; José María Gay de Liébana, “Disjuntiva econòmica d’Europa”; Luis Alberto Lacalle, “Política i ciència: la nova aliança”; Pedro Nueno, “Creant ocupació”; Aldo Olcese, “El repte de la transformació de l’economia espanyola”, i Antonio Tajani, “Els reptes de la Unió Europea”.
Un últim bloc destinat a la reflexió sobre les noves tecnologies i el Big Data estarà format per Pilar Bayer, amb el treball “Les autopistes del ciberespai”; Sheldon Glashow, “Reptes actuals de la física de partícules en temps difícils”; Jordi Martí, “La programació informàtica com a repte de la generació del benestar futur”; Donald Pettit, “Desafiaments de l’exploració espacial”, i Mateo Valero, “Els propers desafiaments de la supercomputació”. Les conclusions d’aquest primer informe pluridisciplinar sobre “Els Reptes que esdevenen vitals” aniran a càrrec de José Ramón Calvo.
“En aquest projecte trobareu aportacions de personalitats molt rellevants que inclouen diversos Premis Nobel, ex-caps d’Estat, un astronauta de la NASA, ex-presidents del Parlament Europeu, personalitats destacades de la cultura i la ciència internacional, xefs preocupats pel canvi climàtic, experts en Smart Cities, autors destacats en l’àmbit de la salut i les ciències de la vida, de l’ètica, els valors i l’educació, les ciències polítiques, econòmiques i jurídiques, i les noves tecnologies, àrees aquestes que sens dubte configuren un document que serà referència ara i en el futur, per la qualitat i l’autoritat dels que hi contribueixen”, conclou Rocafort.
