“Hi ha més partícules fonamentals dins de quarks? No ho sabem, però estarien confinades per una força 100 milions de vegades més forta de les que coneixem”
Jerome Friedman, premi Nobel de Física i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), respon amb honestedat i rigor a la pregunta que li plantegen de manera més recurrent després d’haver demostrat de manera empírica l’existència dels quarks, les partícules de matèria més petites, que s’amaguen a l’interior dels protons i neutrons: “Hi ha més partícules fonamentals dins dels quarks? no ho sabem, però no ho podem descartar. En qualsevol cas, la física quàntica ens indica que aquestes hipotètiques partícules estarien confinades per una força extremadament potent. Més de 100 milions de vegades més forta que les que coneixem”, explica Friedman.
L’acadèmic impartirà el proper 7 de novembre a Sevilla una conferència dins del cicle organitzat per la Fundació Cajasol i la RAED amb el títol “Estamos realmente hechos de quarks? Are we really made of quarks?”. Una sessió que obre un cicle en què tres premis Nobel de diferents àmbits que a la vegada són acadèmics d’honor de la Reial Acadèmia pronunciaran conferències divulgatives a la capital andalusa. A Friedman s’afegiran Aaron Ciechanover, premi Nobel de Química, i Erwin Neher, premi Nobel de Medicina.
Dr. Jerome Isaac Friedman
Premi Nobel de Física 1990
Friedman explica com els últims descobriments del Centre Europeu per a la Investigació Nuclear (CERN) confirmen l’existència real dels quarks i que allò que la física encara no ha descobert probablement és més del que sabem avui dia. Tot i així, assenyala, la tecnologia actual no ens permet anar més enllà. En aquest sentit, l’acadèmic recorda que fins entrada la dècada dels 80 del segle passat la comunitat científica tampoc reconeixia l’existència d’aquests fermions. “Es deien que funcionaven en una representació teòrica, però que no eren reals, i que en qualsevol cas eren estructures difuses, però no partícules elementals”, assegura.
Ara, prossegueix Friedman amb la seva argumentació, és tan habitual dir que l’àtom de carboni es compon de 6 electrons, 6 protons i 6 neutrons, com dir que consta de 6 electrons i 36 quarks. Aquesta partícula fins i tot té una mida: 10-17 cm. “Els primers estudis que realitzem a l’accelerador lineal de la Universitat de Stanford i al Centre de Tecnologia de Massachusetts (MIT) entre 1967 i 1974 ens van permetre afirmar que els quarks tenien una estructura pròpia i una dinàmica pròpia. I a poc a poc els teòrics van abandonar les anteriors teories sobre la matèria”, indica el físic, que a el seu discurs aborda tota la trajectòria de la investigació de la física nuclear i quàntica fins arribar al moment actual, en què la teoria de les Supercordes suggereix que els constituents fonamentals de la realitat són cordes d’una longitud de Planck (10-32 cm).
