Dr. Xabier Añoveros
Xabier Añoveros, acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el passat 10 de novembre al Centre Cultural Gallec Saudade de Barcelona la conferència “Valle-Inclán: ‘Divinas Palabras’, el inicio del esperpento”, on va relacionar la biografia del reconegut autor gallec amb la seva irrupció en la literatura espanyola i la creació d’un nou gènere de deformació grotesca de la realitat desenvolupat amb posterioritat en la seva obra “Luces de Bohemia”.
L’acadèmic es va aturar en el retorn de l’escriptor a Pontevedra després del seu primer viatge a Mèxic el maig de 1893. Va ser en aquesta època quan va començar a conrear la seva particular indumentària: un ponxo mexicà que després va canviar per una capa, corbató, barret d’ala ampla, botins blancs, una llarga cabellera i les seves famoses “barbes de boc” de les que parla en un poema el seu amic Rubén Darío.
Ramón María del Valle-Inclán
Així, Valle Inclán va crear la seva pròpia imatge, extravagant i singular. La seva aparença estranya era al mateix temps una forma de distingir-se dels altres i un enfrontament a la classe dominant. De cara a la galeria va crear un personatge bohemi, cridaner i inconformista.
“La lliçó aparent de ‘Divines Paraules’ rau en que posa al descobert, sense embelliments idíl·lics, una Galícia rural miserable, pecadora i miraclera. Els seus individus, malgrat les seves arrelades creences religioses, no fan cas del que la religió oficial els ordena, més que quan se’ls parla en una llengua, el llatí, incomprensible per a ells, però que representa la veritat de la missa i de la religió en la que creuen a ulls clucs. En aquesta obra es fonen la crueltat, present en tot el seu text, amb la pietat que presideix el final”, va explicar Añoveros.
Per a l’acadèmic, Valle-Inclán se situa amb aquesta obra a l’alçada de Federico García Lorca. “El teatre del primer terç del segle XX, és un teatre en crisi, molt basat en la mercantilitat i la facilitat d’agradar al públic. Valle Inclán i García Lorca proposen un teatre diferent, un teatre trencador, amb molta força, completament renovat que, amb tota lògica, és l’únic de la seva època que ha passat a la història de la literatura universal”, conclou.
