El II Congrés de la Sociedad Civil, que es va celebrar el passat 29 de setembre a l’Ateneu Mercantil de València sota el lema “Relanzar España”, ha presentat les conclusions de les seves dues sessions plenàries i quatre taules paral·leles, amb més de 80 ponents nacionals i internacionals de primer nivell, després de consolidar-se com un fòrum de reflexió i debat sobre els principals problemes que afronta Espanya. Organitzat per l’Associació Nacional Sociedad Civil Ahora, el congrés emergeix com un potent altaveu d’una societat disposada a aportar solucions i col·laboració lleial amb la classe política. La cita es va celebrar sota la presidència d’Aldo Olcese, president de la Fundación Independente i de la Sociedad Civil Ahora, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i vicepresident i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).

En aquesta segona edició del congrés també van participar els acadèmics de la RAED Ignacio Buqueras, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la RAED; Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED; Santiago Castellà, senador, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili, acadèmic de número de la RAED i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors; José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, director del Club d’Excel·lència d’Ubbiquo Business School i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacionals de la RAED, i Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina i acadèmica d’honor i membre del Senat de la RAED.

Amb la cohesió i solidaritat territorial, la Constitució i la integració europea com a fons, la cita va abordar els principals reptes pel que fa a la vertebració de l’Estat, els drets fonamentals en educació o sanitat, la sostenibilitat o la digitalització, amb projectes com el de ciberdemocràcia, concebut per afavorir la participació digital i la comunicació entre societat civil i la classe política. L’expresident de la Comissió Europea i ex-primer ministre italià Romano Prodi va ser el convidat especial de la cita. En la seva intervenció, “Quo Vadis Europe”, va destacar la importància del fet que l’economia europea avanci per contrarestar la gran influència als mercats de la Xina i els Estats Units des de la Unió Europea.

En aquest congrés també van participar el president de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, que va presidir l’obertura al costat d´Olcese, i el secretari general de Partit Popular, Teodoro García-Egea, que va participar en la sessió de cloenda al costat de Rosalía Arteaga, candidata a la Secretaria General Iberoamericana. L’acadèmica d’honor de la RAED va posar l’accent a Iberoamèrica com balança de cohesió social i va apel·lar a la identitat iberoamericana en paral·lel a l’europea. “Té en comú des de la llengua a tots els components de la cultura, la religió, la forma de concebre el món o un mercat enorme del qual podem treure avantatges competitius extremadament importants. La seva veu és extremadament forta i ha de situar-se amb més força al món”, va assenyalar.

Entre les principals conclusions de la cita van destacar el sentiment de cohesió a Espanya, la necessària generositat per impulsar-la, que la interacció europea és la millor solució als problemes actuals i servirà d’amortidor per als futurs, la ferma defensa d’una Constitució Europea, l’oportunitat que obre l’educació digital, l’aposta per una sanitat molt més solidària en termes de territoris i ciutadans europeus alhora que universal i igualitària i de major cooperació privada i pública, que els grans projectes estratègics vertebradors d’Espanya hauran de ser integradors de pimes i autònoms, la sostenibilitat com a eix troncal i crucial dels desafiaments futurs i del món global o la necessària potenciació de l’humanisme per garantir un final feliç del procés de modernització tecnològica.

Així mateix, els ponents van coincidir en el fet que la societat civil ha d’unir-se al voltant de projectes comuns i grans desafiaments globals com ara l’europeisme, l’herència cultural europea o la ciutadania europea, superant els elements nacionals. També van considerar que es fa imprescindible una eina de participació ciutadana i corporativa digital que optimitzi les actuacions de la societat civil organitzada i que la igualtat serà un vector de progrés imbatible per als països que vulguin liderar la transformació social amb aquest compromís com a eix prioritari d’actuació. En aquest sentit, van coincidir que Espanya ocupa un lloc de privilegi al continent, però ha d’aprofundir en les reformes necessàries per competir.