Ernesto Kahan
Professor emèrit de la Universitat de Tel-Aviv, premi Albert Schweitzer i Premi Nobel de la Pau en representació de l’Associació Internacional de Metges Contra la Guerra Nuclear, director de l’Organització Mundial d’Escriptors i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).

Ernesto Kahan, Premi Nobel de la Pau en representació de l’Associació Internacional de Metges Contra la Guerra Nuclear, director de l’Organització Mundial d’Escriptors i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “La guerra entre Rússia i Ucraïna. Presa de posició equivocada per algunes associacions de pau recolzant la invasió”, en què reflexiona sobre la invasió russa a Ucraïna i la tragèdia humana en què aquesta acció violenta ha desembocat.

La guerra entre Rússia i Ucraïna. Presa de posició equivocada per algunes associacions de pau recolzant la invasió

Ernesto Kahan

Dr. Ernesto Kahan

En general, els conflictes armats entre les nacions generen l’aparició de posicions extremistes entre la gent, que exacerben els sentiments d’identitat i concòrdia, que contradiuen els principis de respecte i tolerància. Aquests principis, no fàcils d’exercir, són indispensables per a les associacions que promouen l’harmonia i la convivència entre els pobles.

Quan l’estratègia és reemplaçar els conflictes violents per la solució política dels conflictes armats, que és la necessària actitud en presència d’armes genocides que fan perillar la continuació de la vida al planeta, el que cal fer és mantenir la llibertat d’opinió i la tolerància, per poder entendre aquests conflictes i trobar la manera de contribuir cap a la negociació política per a l’alto el foc i els acords de pau.

A finals del segle XIX i primer terç del segle XX, quan no existien aquestes armes, al camp del materialisme històric (Karl Marx, Friedrich Engels, Rosa Luxemburg…) s’acceptava la lògica de la revolució permanent com la garantia per a l’avenç històric de la societat, tot esperant una societat sense classes opressores. Aleshores, les polítiques del pacifisme estaven sostingudes pels evolucionistes pacífics (socialistes utòpics, Henri de Saint-Simon, Jean Jaurès, Eduard Bernstein…).

D’altra banda, el capitalisme, en les seves versions liberal i violenta feixista, té com a desavantatge que sol centrar-se en els efectes més o menys incontrolables sobre el medi ambient i la desigualtat d’oportunitats socials en un sistema centrat en el capital. A més, per la seva posició individualista extrema, sovint s’oposa a l’interès col·lectiu i no s’ocupa de la igualtat social, generant conflictes i guerres.

Tots aquests conceptes van anar canviant amb l’existència de les armes nuclears i l’aparició de canvis sindicals i contradiccions a les societats capitalistes pel creixent poder de les burocràcies i corrupcions al camp socialista. Al final de la Segona Guerra Mundial i l’experiència de la incendiària criminal i horrible del nazisme es va generar una certa coexistència pacífica entre el capitalisme i el socialisme, que va assumir la política de socialisme en un sol país, formulada per Iósif Stalin. Tot això va coincidir amb la lògica aparició d’organismes com les Nacions Unides, amb les seves entitats associades i els acords de desarmament entre els Estats Units i la Unió Soviètica.

Les ONG que promouen la tolerància política, religiosa i ètnica, i en conseqüència l’harmonia i la solució pacífica dels conflictes armats i el desarmament nuclear, han d’optar necessàriament per polítiques de tolerar la llibertat de paraula i de religions o creences que constitueixen entitats que conformen identitats. Un dels millors exemples són els articles 1 i 2 de la Constitució de la Unesco:

  1. El propòsit de l’organització és contribuir a la pau i la seguretat promovent la col·laboració entre les nacions a través de l’educació, la ciència i la cultura per promoure el respecte universal a la justícia, l’estat de dret i els drets humans i les llibertats fonamentals que són afirmades per als pobles del món, sense distinció de raça, sexe, idioma o religió, per la Carta de les Nacions Unides.
  2. Per portar a terme aquest propòsit, l’organització col·labora en la tasca de promoure el coneixement i l’entesa mútua dels pobles, a través de tots els mitjans de comunicació massiva i, a tal fi, recomana els convenis internacionals que siguin necessaris per promoure la lliure circulació de les idees per mitjà de la paraula i la imatge.

Davant d’aquest conflicte entre Rússia i Ucraïna, certes organitzacions lamentablement assumeixen posicions a favor d’una de les parts i, d’aquesta manera, abandonen la seva missió constitutiva i es desautoritzen com als moderadors i mediadors pro pau i harmonia.

La defensa col·lectiva dels estats membres de l’OTAN, que obliga a intervenir en el cas que algun es vegi atacat, per altra banda, fa tot el possible per generar una insuportable actitud agressiva després que el primer de juliol de 1991 es desintegrés el Pacte de Varsòvia, creat el 14 de maig de l’any 1955. El 1954, la Unió Soviètica va proposar la seva unió a l’OTAN, amb l’objectiu de mantenir la pau a Europa, però els aliats van rebutjar la proposta.

D’altra banda, organitzacions com l’Associació Internacional de Metges Contra la Guerra Nuclear, amb gran intel·ligència i respecte als seus principis acaba de publicar una declaració conjunta dels metges d’aquesta organització a Rússia i Ucraïna en què fa una “crida a les autoritats de les parts enfrontades i a les autoritats dels Estats Units perquè facin tot el possible per accelerar negociacions constructives i efectives per establir la pau a Ucraïna per tal de salvar les vides dels pobles ucraïnès i rus”. Això s’ha de prendre d’exemple, especialment quan un dels vicepresidents de l’entitat és un metge rus.