Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda l’origen i el desenvolupament de dos dels principals superherois de ficció, Superman i Batman, a l’article “El origen de Batman: la antítesis de Superman y sus vidas paralelas”, que es va publicar al portal de divulgació científica The Conversation el 21 de desembre passat i ha estat reproduït en diversos mitjans digitals espanyols i hispanoamericans. López Muñoz signa aquest article juntament amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Psicologia de la Delinqüència, Història de la Psicologia i Perfilació i investigador psicosocial de la Universitat Camilo José Cela.
“El dibuixant novaiorquès Bob Kane (1915-1998) va ser un adolescent apassionat pels còmics de premsa. Durant l’ensenyament secundari al DeWitt Clinton High School va fer els seus primers passos al diari escolar, on va coincidir amb l’excepcional artista Will Eisner (1917- 2005). Va estudiar art i va entrar com a aprenent en un estudi d’animació i es va introduir després al món del còmic amb irregular èxit a causa de la seva manca d’habilitat literària, cosa que canviaria el 1938, després de conèixer Bill Finger (1914-1974) durant una reunió d’antics alumnes del DeWitt Clinton. Natural de Denver, Finger era un escriptor talentós, emprat en una sabateria, que sempre va voler ser guionista de còmics, per la qual cosa l’aliança entre tots dos va ser lògica. Els creadors de Superman, Jerry Siegel (1914-1996) i Joe Shuster (1914-1992), eren dos addictes més al còmic que havien creat les bases del seu personatge ja el 1933, quan vivien a Cleveland (Ohio), igual que Kane i Finger, hi havien compartit centre escolar, el Glenville High School. Mentre Siegel havia somiat des de sempre de ser escriptor, debutant a la revista de l’institut, Shuster tenia un gran talent artístic; sempre va voler ser dibuixant i, tot i que era repartidor, col·laborava habitualment com a il·lustrador amb Siegel per pura afició”, resumeixen els autors l’origen dels creadors dels dos personatges.
López Muñoz i Pérez Fernández expliquen com Kane tenia idees, però no era escriptor. “Ho ignorava tot sobre els relats, la intrahistòria o les motivacions del projecte, però tenia clar que el seu heroi no podia venir d’un altre planeta. Si es tracta d’un detectiu, s’allunyaria de la fantasia o la ciència-ficció, però tindria habilitats similars a les de Flash Gordon, que ja arrasava a la premsa adulta, va trobar entre els seus esbossos alguna cosa amb què començar quan va recuperar un antic personatge rebutjat. El principal canvi que va introduir seria la capa: des de la infància li havia meravellat l’ornitòpter de Leonardo da Vinci (1452-1519), les ales del qual podien ajustar-se al cos mitjançant un arnès i donar-li l’aspecte surrealista d’un home ratpenat”, assenyalen.
Dr. Francisco López Muñoz
Així que va ser Bill Finger, un autor meticulós que posava gran interès en la documentació i els detalls, que es va encarregar de polir el concepte i fer-lo funcionar. A partir d’aquí, els dos autors refereixen alguns dels paral·lelismes entre els dos superherois, propis del gènere, que li va permetre retroalimentar-se i les buscades diferències de Finger en el desenvolupament de la creació de Kane per fer de Batman un personatge allunyat el màxim possible de Superman i amb una personalitat i una història pròpies.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.
