L’empresa no ha de seguir un model únic i ortodox de comptabilitat de costos, sinó tractar d’adaptar a la seva activitat, característiques i a la seva pròpia idiosincràsia el model que millor s’avingui amb les seves necessitats i filosofia. És una decisió estratègica que exigeix l’estudi i la reflexió dels seus gestors. Aquesta és la conclusió a què arriba Alba Rocafort al seu treball “Análisis comparativo de los modelos de costos por absorción y por actividades”, que va presentar al III Acte Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
La investigadora, graduada a la Universitat de Manchester i màster en gestió empresarial per la London School of Economics, repassa al seu estudi els dos principals mètodes de comptabilitat de costos, el tradicional o d’absorció que es va utilitzar habitualment fins als anys 80 del passat segle: un mètode que assigna un valor a cada tasca realitzada o bé a cada element utilitzat per produir o proporcionar un producte o servei. I el de costos per activitats (ABC a la seva sigla en anglès), aparegut amb l’auge de l’economia japonesa: un mètode que tracta d’identificar i comptabilitzar costos indirectes associats amb la tasca empresarial.
Alba Rocafort Marco
Per a Rocafort, la mecanització i digitalització de moltes societats implica l’existència de nous costos indirectes associats al producte o servei final que aconsellen la utilització del mètode ABC. Tot i així, la comptabilitat de costos per activitats pot resultar massa complexa per a un altre tipus de societats on el gestor només precisa d’una informació concisa amb la qual operar. Així mateix, els analistes que tenen en compte el factor psicològic de la gestió empresarial també es decanten pel model clàssic, menys precís, però més àgil en la gestió.
“L’establiment del mètode ABC a finals del segle XX i la seva aplicació es van tornar fonamentals per avaluar les noves empreses, ja que el mètode es basa en l’anàlisi de costos de totes les activitats i garanteix una major precisió per distingir els costos indirectes subjectes a aquestes activitats. A més, no només s’utilitza com un mètode de comptabilitat, sinó també com una eina per dur a terme la gestió empresarial. No obstant això, si a una societat hi ha nombroses activitats difícils de controlar aquest mètode és massa complex. Sota un prisma conductual, el sistema tradicional també apareix com el més efectiu, com una forma per motivar els empleats a augmentar el seu rendiment”, conclou l’autora.
