Francisco López Muñoz ingressa a l’Acadèmia de Farmàcia de la Comunitat Valenciana
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ser nomenat el 25 de març acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Farmàcia de la Comunitat Valenciana, constituïda el gener passat. López Muñoz va llegir el discurs d’ingrés “Sobre el arquetipo del phármakon en la literatura cervantina”, en el qual analitza els quatre patrons arquetípics del fàrmac fent servir els exemples de les obres literàries de Miguel de Cervantes: com a remeis terapèutics (bàlsams i purgants), com a agents tòxics i verinosos (filtres d’amor, pocions verinoses), com compostos alexifàrmacs (banya d’unicorn, pedres bezoars) i com a substàncies d’abús (ungüents de bruixes). Els límits entre aquestes quatre cares del phàrmakon no hi són, fins i tot avui dia, totalment perfilats, de manera que la diferència entre medicaments i verins rau en la dosi administrada, en la susceptibilitat individual o en el procés diferencial d’acumulació orgànica. Només cal recordar, en aquest sentit, les paraules de Paracels en la seva obra “Defensions”: “Tot és verí… tot i que només la dosi fa el verí”.
López Muñoz va assenyalar que Cervantes va demostrar a les seves obres tenir amplis coneixements de medicina, possiblement procedents del seu entorn familiar i d’amistats, així com de la lectura i ús de diversos tractats d’aquesta matèria. Alguns d’ells integraven la seva biblioteca particular, com el “Dioscòrides” comentat pel metge segovià Andrés Laguna. L’obra que, com ve plantejant l’acadèmic als seus treballs d’investigació, va servir de font documental per als passatges de tall farmacològic i toxicològic de les obres cervantines. L’autor d’“El Quixot” també va comentar a les seves obres l’ús de diferents agents en el context de la pràctica de la bruixeria i dels fenòmens màgics afins. En suma, els textos cervantins, tot i no ser de cap manera tractats científics, fan possible una encertada aproximació als usos (i efectes) dels agents farmacològics a l’Espanya de finals del Renaixement i ens expliquen com un grup de fàrmacs podria presentar quatre cares arquetípiques; medicament, tòxic, contraverí i droga d’abús.
Entre les finalitats de l’Acadèmia de Farmàcia de la Comunitat Valenciana es troben el foment de la investigació i estudi de les ciències farmacèutiques i de les ciències afins, l’assessorament als organismes públics oficials en aquells camps que li són propis, l’assessorament a institucions privades que ho sol·licitin sota les condicions que la mateixa Acadèmia estimi convenients, l’elaboració d’estudis i informes sobre matèries vinculades amb la professió farmacèutica i les seves activitats, el foment de les relacions amb altres institucions anàlogues, la creació i conservació de fons materials i documentals relacionats amb la docència, la investigació i la professió farmacèutica, la divulgació científica i formació permanent dels professionals de la farmàcia i el reconeixement mitjançant premis, diplomes o distincions de les activitats que redundin en benefici de la farmàcia.
