Sheldon Glashow
Professor honorari de la Universitat de Harvard, de la Universitat de Boston i de la Universitat de Califòrnia a Berkeley; membre de l’Acadèmia Nacional dels Linxs d’Itàlia, de l’Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències, de la Societat Nord-americana de Física, de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia de Ciències de Rússia; premi Nobel de Física i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dr. Sheldon Glashow
Sheldon Glashow, Premi Nobel de Física i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha vist finalment provada i corroborada per un equip científic una de les anomenades ressonàncies de Glashow, un fenomen que va predir als anys 60 del segle passat en el marc del model estàndard de partícules i que fins ara no s’havia demostrat de forma empírica. La comprovació, per a la qual es requeria una velocitat i energia que actualment no es poden aconseguir, ha estat possible gràcies a les observacions realitzades al laboratori IceCube de l’Antàrtida, situat a només un quilòmetre de el pol sud.
El descobriment ha estat possible gràcies al fet que a l’any 2016 un raig còsmic amb antineutrins molt energètics va interactuar amb els electrons del gel produint la ressonància que va quedar registrada per l’IceCube, tot i que no ha estat confirmat i fet públic a la comunitat científica fins ara, quan el descobriment i el seu estudi apareixen publicats a la reconeguda revista “Nature”.
“Glashow va anticipar a la dècada dels 60 que es podia produir un bosó W negatiu, una partícula subatòmica descoberta al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN) anys després, a través d’un procés conegut com ressonància. Aquest suposa la creació de partícules amb una vida mitjana molt curta dins d’una finestra d’energia concreta, segons explica Gianluca Calcagni, físic de l’Institut d’Estructura de la Matèria del Centre Superior d’Investigacions Científiques. Perquè l’esdeveniment passi cal la interacció de dos components: un electró i un antineutrí del tipus electrònic. Els antineutrins són també partícules elementals subatòmiques amb una massa molt petita. És la versió antimatèria d’un neutrí. Tot i així, cap presenta càrrega elèctrica, així que l’única manera de distingir entre tots dos és observant què passa quan xoquen amb un àtom”, explica la periodista especialitzada Leyre Flamerique al diari “La Vanguardia”.
La identificació clara d’un antineutrí altament energètic procedent de l’espai suposa una fita en l’exploració de l’espai que fins ara no s’havia pogut observar mitjançant l’observació de la llum que emeten els seus cossos. A més, lògicament, de constituir una nova peça que encaixa en la formulació d’un model de partícules que és el fonament de la Física actual a què es refereix el mateix Glashow a l’article que presentarà dins del marc del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era que impulsa la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors conjuntament amb la RAED.
El model estàndard de la física de partícules és una teoria de calibres basada en un grup de Lie de tres components, en què els bosons -fotons, vuit gluons i tres intermediaris febles- actuen sobre tres famílies estranyament similars de fermions fonamentals de quarks i leptons. Les seves interaccions generen totes les forces de la natura amb l’excepció de la gravetat. Pel que fa a la cosmologia, l’actual model estàndard proporciona una descripció quantitativa d’un univers que va començar al Big Bang i que s’està expandint des de llavors. No obstant això, encara no hi ha una explicació de per què només un 5% de la matèria és visible.
