Teresa Freixes i Santiago Castellà defensen la legitimitat i imparcialitat del procés contra els líders del Procés
Teresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmica de número i secretària general de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i el senador Santiago Castellà, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED) i secretari general de la Fundació Pro-Reial Acadèmia Europea de Doctors, coincideixen en la defensa de les garanties jurídiques del judici celebrat al Tribunal Suprem que ha acabat condemnant als polítics i activistes que van organitzar o participar en el referèndum per la independència de Catalunya l’1 d’octubre de 2017.
Dra. Teresa Freixes
Freixes, en sengles articles d’opinió als diaris “Ideal” (en la seva edició del passat 14 d’octubre) i “La Razón” (15 d’octubre), apunta que Espanya es manté dins dels països amb alta qualitat democràtica i que institucions com el Tribunal Europeu de Drets Humans avala les garanties amb què s’afronten els processos judicials a Espanya. “Hi ha consens internacional sobre el correcte desenvolupament dels judicis penals a Espanya. La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans així ho constata. Fins i tot des d’organitzacions internacionals, com la progressista Associació de Magistrats Europeus per la Democràcia i les Llibertats (Medel), en la qual està integrada Jutges per a la Democràcia, ha repetit reiteradament que els drets de les persones sotmeses a un procés penal a Espanya són equiparables als de qualsevol nació del nostre entorn europeu”, indica l’acadèmica.
Freixes assenyala que el Tribunal Suprem va actuar de manera impecable en la resolució d’aspectes processals com la recusació dels encausats als jutges, en l’argumentació dels delictes i en la graduació de les penes, que a uns poden semblar excessives i a altres insuficients. I que fins i tot va abordar qüestions com l’anomenat dret d’autodeterminació. “Cal destacar que el Tribunal Suprem entra a examinar aspectes crucials de l’anomenat Procés, com és l’anàlisi del dret d’autodeterminació o dret a decidir en la nomenclatura del secessionisme.
Dr. Santiago Castellà
Deixa clar que es tracta d’una reivindicació, una aspiració política que no té cobertura normativa en el nostre sistema jurídic-constitucional, tal com repetidament ha dictaminat el Tribunal Constitucional, qui remet a la reforma constitucional perquè això pogués ser un dret exercitable”, assenyala.
“A Espanya no es jutja per idees o per exercir la llibertat d’expressió. Es jutja per fets que puguin constituir delictes, com podem llegir en els fets provats de la sentència del Procés. Així ho reconeixen des de la pròpia Unió Europea a associacions de juristes com la progressista Associació Medel. Hem, doncs, d’entendre la sentència com una de les manifestacions de defensa de l’Estat de Dret, igual a la que s’hagués fet en qualsevol país democràtic del món”, conclou Freixes.
Castellà, per la seva banda, recorda a l’edició del passat 17 d’octubre de “Diari de Tarragona” com abans d’iniciar-se el judici una part important de la població estava ja convençuda de la inexistència de garanties i de greus violacions dels drets humans. “La sentència digués el que digués era, per a molts, un acte arbitrari de venjança. Però la veritat és que és difícil plantejar una esmena a la totalitat a la condició democràtica de l’Estat espanyol”, assenyala l’acadèmic.
Castellà recorda també la defensa d’una associació com Jutges per la Democràcia de la sentència: “El judici s’ha realitzat en condicions de màxima transparència i garantint els drets de totes les parts, la independència, imparcialitat i nivell tècnic del Tribunal no són qüestionables”. “En democràcia només hi ha un camí, el de la llei, el de la voluntat popular canalitzada en un ordenament jurídic que té llits per a ser canviat. Sens dubte té els seus límits i les seves complexitats, però fora de l’ordre jurídic tan sols hi ha el caos, la llei del més fort i l’arbitrarietat”, conclou.
