Josep Ignasi Saranyana
Professor emèrit de la Universitat de Navarra, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia d’Història, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques del Vaticà i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’entrevista que va mantenir amb Alfonso Alcalá Alvarado, degà de la Facultat de Teologia de la Universitat Pontifícia de Mèxic i fundador de la Societat Mexicana d’Història Eclesiàstica, a la Parròquia de la Santa Creu del Pedregal de Ciutat de Mèxic a l’octubre de l’any 2000, i que va publicar al volum 10, corresponent a l’any 2001, de l’“Anuario de Historia de la Iglesia”, una publicació que el mateix Saranyana va dirigir entre el 1992 i el 2009. Traspassat el 2019, la recuperació d’aquesta llarga conversa és un homenatge al religiós mexicà.
Dr. Josep Ignasi Saranyana
Nascut el 1927, els primers anys d’Alcalá Alvarado i en bona mesura el seu esdevenir personal i pastoral va estar marcat per la guerra cristera que es va desenvolupar a Mèxic entre el 1926 i el 1929, un episodi sagnant sobre el qual que acabaria esdevenint un gran expert, ja que va ser un dels primers a estudiar-lo a fons, en particular després de la desclassificació dels arxius del papat de Pius XI. D’aquesta recerca va resultar un capítol del llibre “La Iglesia en la Revolución Mexicana: Gestación y realización de ‘los arreglos’ (marzo a junio de 1929)”. Alcalá Alvarado, de fet, va aconseguir desentranyar l’embolic diplomàtic d’aquests anomenats “arranjaments” entre la jerarquia catòlica i el Govern de Mèxic, en aquell moment presidit per Emilio Portes Gil.
“Jo no recordo absolutament res, perquè vaig néixer en aquell temps. Va ser fonamentalment un moviment camperol i catòlic que va lluitar a favor de la llibertat de l’Església. Podria afegir que els meus pares es van casar d’amagat, a casa d’uns amics, a la que va acudir el senyor rector per assistir al matrimoni. Els matrimonis catòlics es celebraven pràcticament d’aquesta manera”, explicava Alcalá Alvarado en la seva conversa amb Saranyana. Després d’aquest moment clau de la història mexicana, el religiós recordava la seva relació amb la Congregació dels Missioners l’Esperit Sant, fundada el 1914 pel marista Félix de Jesús Rougier.
Alfonso Alcalá Alvarado
El protagonista de la xerrada rememorava també la influència que va tenir la Guerra Civil espanyola al poble mexicà, la seva vocació religiosa i els seus estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es va doctorar en Història, uns estudis que va sumar als de Teologia. D’aquesta època recordava també la seva estreta relació amb el també historiador i religiós català Miquel Batllori. De la seva tornada a Mèxic, Alcalá Alvarado recordava amb profusió els seus esforços en la creació de la Pontifícia Universitat de Mèxic, que va poder constituir-se el 1982 amb l’única Facultat de Teologia, de la qual va ser designat degà i on va transcórrer bona part de la seva vida docent.
L’entrevistat acabava les seves reflexions recordant els estudis sobre les aparicions marianes de la Mare de Déu de Guadalupe, combatent als corrents antiaparicionistes, i sobre la fundació de la Societat Mexicana d’Història Eclesiàstica, una institució que ha resultat fonamental per posar ordre a la tradició religiosa de seu país al llarg de cinc segles i recuperar documents històrics que es donaven per perduts i que en bona mesura es troben als Estats Units.
