Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta a la comunitat acadèmica el treball “Cajal y la forja del patriotismo cultural y científico español”, publicat al volum 8, número 4, dels Anals de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya fruit de la conferència que va impartir a la seu madrilenya d’aquesta institució, amb el mateix títol, el 4 d’octubre passat. En aquesta ponència, l’acadèmic va incidir en un dels aspectes menys coneguts de Santiago Ramón y Cajal que ja va abordar uns mesos abans a la Càtedra de l’Espanyol i la Hispanitat de les Universitats de la Comunitat de Madrid, organitzada per les universitats madrilenyes i la Fundació Madrimasd (Madrid+d).
“Després de llicenciar-se en Medicina, Ramón y Cajal va ingressar al Cos de Sanitat Militar i l’any 1874, amb el rang de capità mèdic, va ser destinat a Cuba, on es lliurava la primera de les seves guerres d’independència. Malgrat la brevetat de la seva estada a l’illa, de 14 mesos, aquesta experiència vital de joventut no l’abandonaria mai i marcaria, de manera substancial, el seu pensament humanístic, polític i social i la manera d’entendre Espanya durant el primer terç del segle XX. El neguit ocasionat per la pèrdua de Cuba, el 1898, on va ser a prop de perdre la vida, va portar Cajal, després d’un període de reflexió personal, al món de la política, integrant-se en el moviment regeneracionista liderat pel seu molt estimat amic Joaquín Costa“, va iniciar López Muñoz la seva ponència.
Santiago Ramón y Cajal
L’expert va recordar com el moviment regeneracionista va aconseguir el seu apogeu més gran quan Costa va organitzar, el 1901, a l’Ateneu de Madrid, un col·loqui sota el títol d’“Oligarquía y caciquismo como forma actual de gobierno en España”. Hi van defensar les seves ponències, entre d’altres, Miguel d’Unamuno, Francesc Pi i Margall, Gumersindo de Azcárate, Emilia Pardo Bazán i el mateix Santiago Ramón y Cajal, que va despuntar sobre la resta d’ideòlegs regeneracionistes en la defensa de la ciència i la cultura . “En aquest context és quan sorgeix el seu ideal patriòtic. Curiosament, el terme patriotisme i els seus anàlegs constitueixen les paraules més usades per Cajal en tota la seva obra escrita, exceptuant-ne els textos histològics. La visió cajaliana del quixotisme patriòtic és sempre de caràcter crític, moral i políticament neutral, per a un temperament tan compromès amb l’engrandiment de la pàtria i el ressorgiment d’uns valors morals i culturals que esborressin la imatge de decadència que tenia l’Espanya que li va tocar viure, la humiliant derrota davant els Estats Units i la pèrdua material d’unes terres per les quals el mateix Cajal va lluitar i va estar a punt de morir, van deixar una empremta que no desapareixeria fins al final dels seus dies: “A pàtria petita, ànima gran” seria el seu lema, i les seves armes, la voluntat, la perseverança, la tenacitat i el treball diari”, va assenyalar l’acadèmic.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.
