Sr. Enric Canela
Enric Canela, catedràtic emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’últim article que ha publicat al seu blog, enriccanela.cat, un espai divulgatiu dedicat a la salut i el benestar, a més de les seves últimes publicacions al diari “El Punt-Avui”, on es focalitza en la formació i la investigació, i el diari digital El Matí Digital, on aborda temes socials d’actualitat. Es tracta, en concret, de les entrades “Per què no m’aprimo”, “La ‘freqüència llindar’ de l’educació” i “Plater: renovables sí, però amb el territori”, aparegudes al llarg d’aquest mes d’agost als tres espais informatius.
A “Per què no m’aprimo”, l’expert afirma que la dificultat per aprimar-se no s’explica per falta de voluntat, ja que l’organisme, modelat durant centenars de milers d’anys en un entorn d’escassetat, defensa el pes corporal amb mecanismes que solen imposar-se a la disciplina personal. L’hipotàlem, explica Canela, funciona com un termòstat: fixa un punt de referència del pes, determinat per la genètica (entre el 40 % i el 70 % de la variabilitat entre persones), l’epigenètica i l’aprenentatge fisiològic acumulat fins i tot abans del naixement. Quan el pes baixa d’aquest llindar, el cervell no interpreta un assoliment saludable, sinó un risc de fam i es fa més atractiu el menjar calòric. Per això, qui s’ha aprimat sol tenir més gana que una altra persona del mateix pes que no ha fet mai dieta. Davant aquesta realitat biològica aconsella dinar a poc a poc, prioritzar verdures, llegums, cereals integrals i proteïnes, dormir prou i moure’s.
D’altra banda, a “La ‘freqüència llindar’ de l’educació”, el col·laborador de la RAED analitza l’Estratègia d’Innovació Empresarial de Catalunya 2026-2030, que proposa de superar les 3.000 start-ups i scale-ups el 2030 davant les 2.40 o actuals. Canela recorre a l’efecte fotoelèctric: no és la intensitat de la llum el que arrenca electrons, sinó superar una freqüència llindar. Traslladat a la innovació, indica que no n’hi ha prou amb injectar més diners. El coll d’ampolla, afirma, no és tant la falta de coneixement científic com la seva conversió en valor econòmic. Hi ha fugues entre la recerca, la propietat intel·lectual, la transferència, l’emprenedoria i l’escalat.
Moltes patents universitàries no arriben al mercat, els processos de transferència són burocràtics, els incentius acadèmics premien la publicació per sobre de la transferència, falta capital pacient en fases primerenques, els equips de recerca solen tenir poca experiència empresarial i gairebé cap start-up catalana no es converteix en una empresa mitjana o gran. Així mateix troba a faltar una compra pública innovadora ambiciosa. Per això considera un error erigir el nombre de start-ups en objectiu principal: és un indicador feble, fàcil de comunicar i relativament senzill d’inflar.
Finalment, a “Plater: renovables sí, però amb el territori”, Canela critica el Pla Territorial Sectorial per a la Generació Eòlica i Fotovoltaica (Plater) dissenyat per la Generalitat, ja que si bé Catalunya ha de multiplicar les renovables si vol reduir la dependència energètica, el seu dimensionament, la centralització a grans operadors i el pes que recau sobre terra agrícola i natural en lloc de cobertes urbanes i terres ja transformats incedeixen al desequilibri entre món urbà i rural. L’expert considera que encara hi ha marge per aclarir tres qüestions abans de la seva aprovació definitiva: la quota territorial de cada comarca i municipi, el còmput de la càrrega energètica històrica ja assumida i el potencial real a teulades, polígons, aparcaments i sòls ja transformats abans d’ocupar sòl nou. La transició energètica només serà un èxit, conclou, si també és territorialment justa.
Llegiu “Per què no m’aprimo”
Llegiu “La ‘freqüència llindar’ de l’educació”
Llegiu “Plater: renovables sí, però amb el territori”
