Amable Esparza, cap del Departament Comercial i de Qualitat de l’Autoritat Portuària de Sevilla, representant de l’Institut de l’Enginyeria Espanyola al Comitè de Desenvolupament de Capacitats d’Enginyeria de la Federació Mundial d’Organitzacions d’Enginyeria de la Unesco i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la nova dificultat que suposa per al comerç internacional el tancament parcial del canal de Panamà a causa del baix nivell de les aigües dels seus llacs interiors a l’article “Las restricciones del canal de Panamá por sequía ponen en jaque el comercio mundial”, publicat al diari “La Vanguardia” el 4 de febrer passat.
Esparza va analitzar el passat 3 de gener, també a les pàgines de “La Vanguardia”, el repunt del cost dels nòlits arran de la crisi del mar Roig i la necessitat de frenar el model de globalització basat en la complexa logística actual al article “La crisis del mar Rojo triplica en dos semanas el coste del transporte marítimo”, coincidint amb els atacs de combatents huties a la marina mercant a l’estret de Bab el Mandeb. L’acadèmic va publicar el 1r de gener passat l’article “La globalització i la sostenibilitat (II)”, que complementa el que ja va publicar l’any 2021 i que va recollir aquesta Newsletter sota el títol “La globalització i la sostenibilitat. Són conceptes complementaris o antagònics?”.
Dr. Amable Esparza
Signat pel periodista econòmic Piergiorgio Sandri, l’article explica com el 2023, segons les autoritats locals, va ploure un 30% menys en comparació amb la mitjana històrica, deixant el segon any més sec de la història de la conca hidrogràfica del canal, que només va poder emmagatzemar el 50% de l’aigua que caldrà per fer front a la demanda prevista per a aquest any. Com a conseqüència, l’autoritat del canal de Panamà ha hagut de reduir el trànsit d’embarcacions.
En la seva anàlisi, Esparza explica que un contenidor que viatge de Shanghai a Nova York sol trigar 18 dies via canal de Panamà, però en vorejar pel Sud de Xile cal afegir-hi deu dies més. El temps de navegació augmenta un 55%. Per a un vaixell de mida 22.000 contenidors de 20 peus, cada dia extra suposa pagar 200.000 euros de més. Anar per cap d’Hornos en lloc de Panamà suposaria per a les navilieres desemborsar un extra de més de dos milions d’euros, és a dir, un 50% més respecte al pressupost inicial via Panamà. Per als vaixells més petits, el sobrecost oscil·la entre els 73.000 i els 154.000 euros diaris. En aquest punt, l’acadèmic incideix en la necessitat d‟un canvi de model i en un concepte cada vegada més en voga: la desglobalització.
