Dr. Manuel Sans Segarra
Manuel Sans Segarra, president de la Secció Sènior del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va presentar a la X Trobada Acadèmica Internacional que la Reial Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març a diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers” la ponència “Salut en la societat actual”, en la qual planteja una àmplia reflexió des dels àmbits de la medicina, la filosofia i la crítica social sobre el concepte de salut i el seu deteriorament al context contemporani. L’expert ja va abordar l’actual crisi existencial a la sessió acadèmica que la RAED va celebrar el març passat sota el títol “La humanitat en crisi”. Llavors hi van participar al seu costat els acadèmics d’honor Cristóbal Colón Palasí, fundador del projecte empresarial i social La Fageda, i Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid.
L’expert va partir a la seva anàlisi de l’evolució històrica del concepte de salut, des de la clàssica definició de l’Organització Mundial de la Salut com a absència de malaltia fins a una concepció més dinàmica, en la qual la salut és la capacitat de les persones per adaptar-se, satisfer necessitats i desenvolupar la seva vida en interacció amb l’entorn. En aquest sentit, va subratllar que la salut no és una finalitat en si mateixa, sinó un recurs essencial per a la vida quotidiana, condicionat per factors físics, mentals, socials i fins i tot espirituals. En un pla biològic, Sans Segarra va explicar que la malaltia sorgeix quan es trenca l’homeòstasi o equilibri intern de l’organisme. Amb la paradoxa que aquesta alteració també es pot provocar per una resposta defensiva neuroendocrina prolongada.
A una societat com actual, caracteritzada segons el ponent per l’egocentrisme, el materialisme i una dinàmica vital generadora d’estrès crònic, el mateix context actua com un agent patogen de primer ordre, responsable de múltiples trastorns físics i mentals, des de malalties cardiovasculars fins a alteracions emocionals. Sans Segarra va destacar, en aquest punt, que la ment té un paper determinant a l’etiologia de la malaltia i que una gran part de les patologies actuals està influïda per factors psicològics. A partir d’aquí, l’acadèmic va introduir en la seva anàlisi una dimensió filosòfica i espiritual, considerant que la pèrdua de sentit vital i la por de la mort són en la base del malestar contemporani. Davant això, va proposar una transformació individual basada en el desenvolupament del caràcter, l’educació en valors i el reconeixement d’una dimensió transcendental de l’ésser humà, a la qual va denominar supraconsciència.
“Únicament quan descobrim la nostra realitat existencial, que som éssers espirituals que durant un efímer temps entrem en la dimensió humana tridimensional, podrem ser feliços, lliures i potenciarem en gran manera la salut alhora que perdrem la por de la mort. Existeixen proves objectives i amb base científica a l’estudi de les experiències properes a la mort, que ens permeten afirmar que la identitat, el que ens fa únics i exclusius, és el nostre esperit, la supraconciencia, que persisteix després de la mort física. La supraconciencia determina una dinàmica vital fonamentada en els arquetips en la que impera l’empatia, l’altruisme, la bondat, la bellesa, la justícia i l’amor”, va acabar.
Pioner a l’ús de la laparoscòpia en cirurgia general, antic cap de Cirurgia Digestiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge, professor de Cirurgia General i Digestiva de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Sans Segarra explica com l’experiència d’un dels seus pacients que havia aconseguit ser recuperat sortint d’un estat de mort clínica després d’un accident de trànsit va canviar la seva perspectiva i es va interessar per estudiar aquest fenomen des d’un punt de vista estrictament científic. Des d’aleshores ha aconseguit documentar cinc casos clínics de pacients en estat de mort clínica que van recobrar la vida en col·laboració amb el seu equip mèdic. Ha abocat els seus coneixements de forma didàctica a les seves obres de recent aparició “La supraconciencia: vida después de la vida” i “Ego y supraconciencia: buscando el sentido de la vida”, ambues editades per Planeta.
