Dra. Marcela González-Gross
Marcela González-Gross, catedràtica de Nutrició i Fisiologia de l’Exercici i directora del Departament de Salut i Rendiment Humà de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la Universitat Politècnica de Madrid, presidenta de la Societat Espanyola de Nutrició, acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va analitzar com l’augment de l’esperança de vida planteja nous desafiaments per als sistemes de salut, l’organització del treball i els models de benestar a la ponència “Salut, envelliment i qualitat de vida a l’era de la longevitat”, que va presentar durant la X Trobada Acadèmica Internacional que la Real Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març a diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers”. L’acadèmica va presentar el seu treball al marc de l’acte acadèmic conjunt que la Reial Corporació va celebrar amb la Universitat de l’Esport de Colònia, del que ella mateixa va ser la principal artífex.
Per a l’experta, és necessari plantejar una mirada integral sobre l’envelliment actiu i la qualitat de vida, en diàleg amb la biotecnologia, la intel·ligència artificial i els models sociosanitaris per abordar aquesta matèria en tota la seva complexitat i passar d’un enfocament reactiu i curatiu a un de preventiu, proactiu i centrat en la qualitat de vida. La ponent va apel·lar, en aquest sentit, a l’informe “Dècada de l’Envelliment Saludable (2021-2030)”, elaborat l’Organització Internacional de la Salut, com a marc per a una acció concertada entre governs, societat civil i sector privat. González-Gross va considerar que l’envelliment ja no es contempla com un deteriorament inevitable, sinó com un procés modulable. Davant aquesta nova realitat, mantenir hàbits saludables des de la infantesa en alimentació, exercici o relacions socials és clau per augmentar els anys de vida saludable i reduir la dependència.
“Les últimes dècades del segle XX i el quart de segle que portem del segle XXI han suposat una autèntica revolució en matèria de salut de les persones. Els avenços científics i el coneixement cada vegada més profund de l’organisme humà estan permetent adaptar l’alimentació, els plans d’exercici o el desenvolupament de medicaments o pròtesis d’una manera cada vegada més precisa i personalitzada. Això, unit a les millores en la detecció primerenca de malalties, els avenços quirúrgics, la seguretat i higiene i l’accés universal a la sanitat han fet que l’esperança de vida a Espanya i a la resta del món augmenti. Si bé és cert que hi continua havent diferències entre països i continents, les dades avalen aquesta afirmació. Per a l’any 2050 es preveu que es dupliqui el nombre de persones majors de 60 anys en l’àmbit mundial, és a dir, passar dels prop de 1000 milions actuals a 2000 milions, passant del 12% al 22%”, va iniciar l’acadèmica la seva intervenció posant sobre les taules les dades que confirmen una realitat econòmica i social a què l’administració i els sistemes sanitaris han de donar una resposta.
Aquest escenari suposa, per a l’experta, que els actuals sistemes sanitaris han d’escometre una transformació profunda i centrar-se a ser més preventius, integrats, digitals i centrats en la persona. La responsabilitat, per a González-Gross, no recau sol al sector sanitari, sinó que implica famílies, escoles, empreses, ajuntaments i al mateix sistema alimentari. En aquest sentit, la intel·ligència artificial i la biotecnologia estan cridades a ser nous pilars en la detecció precoç de problemes de salut, a personalitzar tractaments i cures i, eventualment, a reparar teixits envellits, tenint en compte que l’objectiu central ha de ser millorar la qualitat de vida i mantenir l’autonomia de les persones grans.
L’acadèmica va concloure la seva intervenció assenyalant que factors com ara l’alimentació saludable, l’exercici, la son, el control de l’estrès i, especialment, una vida social activa, alenteixen l’envelliment epigenètic. Així mateix, va apostar per la recuperació de la dieta mediterrània en menjadors col·lectius, amb un model d’adjudicació que no s’hauria de basar només al seu preu, sinó en criteris de qualitat nutricional i sostenibilitat; l’exercici físic com a medicina, ja que més de la meitat dels adults europeus són inactius; un canvi de model sanitari que s’encamini cap a un sistema preventiu, integrat i amb l’atenció primària com eix, i la consolidació de les farmàcies comunitàries com porta d’entrada al sistema sanitari, amb milions de contactes anuals, exercint un rol clau en prevenció, educació i detecció precoç.
González-Gross és membre de les juntes directives de la Federació de Societats de Nutrició d’Europa i de la Iniciativa Europea “L’exercici és medicina”, membre de la Unió Internacional de Ciències de la Nutrició, sòcia fundadora de la xarxa científica Exernet i membre de Xarxa Cíber d’Obesitat i Nutrició. Ha participat així mateix a més de 70 projectes de recerca i fet més de 250 conferències en l’àmbit nacional i internacional. Ha rebut diversos premis, entre ells, el Premi Nacional de Recerca en Medicina de l’Esport, que concedeix la Universitat d’Oviedo. L’acadèmica forma part del grup científic que lidera l’Aliança Global per a la Promoció de l’Activitat Física, una iniciativa liderada per diferents organitzacions no governamentals, societats científiques i professionals i associacions esportives davant la preocupació de l’augment de la prevalença de la inactivitat física i les malalties no transmissibles a l’àmbit mundial.
