Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia, vicerector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Article publicat al portal especialitzat The Conversation el 26 de gener del 2022
Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reivindica la figura del diplomàtic espanyol Ángel Sanz Briz a l’article “¿Cómo pudo un diplomático español salvar del Holocausto a más de 5 000 judíos húngaros?”, publicat al portal especialitzat The Conversation el passat 26 gener i reproduït per diversos mitjans de comunicació espanyols i hispanoamericans. L’acadèmic signa l’article juntament amb Esther Cuerda, vicepresidenta del Centre de Recerques sobre Totalitarismes i Moviments Autoritaris de la Universitat Rey Juan Carlos.
“Quan es parla d’herois salvadors de jueus de l’holocaust nazi, el genocidi més gran de la història de la humanitat, sempre ve a col·lació la figura d’Oskar Schlinder, gràcies a la magnífica i oscaritzada pel·lícula de Steven Spielberg “La llista de Schindler” (1993). Així i tot, hi va haver molts més herois que van arriscar vida i carrera i van aconseguir salvar moltes més vides (encara que el nombre no sigui el més transcendent, en aquest cas), entre els quals destaca, sens dubte, el diplomàtic espanyol Ángel Sanz Briz (1910-1980), conegut com l’Àngel de Budapest, l’admirable història del qual és poc coneguda, en general, encara que els llibres d’alguns destacats periodistes, com Diego Carcedo i Arcadi Espada, l’hagin tret a la llum”, inicien els dos experts el seu treball.
Ángel Sanz Briz
López Muñoz i Cuerda recorden com després de l’arribada al poder del partit nazi a Alemanya el 1933, la Regència hongaresa de l’almirall Miklós Horthy va mostrar suport al nou govern alemany amb l’objectiu de recuperar part del territori imperial perdut després de la I Guerra Mundial. Això va fer que l’Hongria també es promulguessin lleis antisemites similars a les lleis de Nuremberg alemanyes, a més de discriminacions socials de caràcter racial i l’eliminació dels jueus del funcionariat i la vida pública. Després de la invasió nazi d’Hongria, la situació va empitjorar i les autoritats militars i civils van confiscar les seves propietats i comerços, se’n van abolir els drets i, finalment, se’ls va recloure en guetos.
En aquest context, Sanz Briz, responsable de la legació espanyola a Budapest, va començar a proporcionar les anomenades cartes de protecció o salconduits a jueus que al·legaven als seus orígens sefardites, en virtut d’un antic Reial decret de 1924 promulgat durant la dictadura del Miguel Primo de Rivera que els atorgava la ciutadania espanyola. Encara que posteriorment la protecció es va estendre a qualsevol jueu perseguit, fent-los passar per sefardites. Després de negociar amb les autoritats hongareses, va rebre inicialment el consentiment d’atorgar aquests drets a 200 jueus d’origen espanyol, però va ampliar la cobertura a 200 famílies i posteriorment va continuar incrementant la quota assignada.
