“Obligar les empreses a que redueixin les seves emissions és costós en termes econòmics i polítics, és millor brindar-los un incentiu econòmic”
Eric Maskin, premi Nobel d’Economia i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar en la segona Cimera Economia Verda, que es va celebrar a la ciutat argentina de Córdoba els passats 5 i 6 d’octubre amb el treball “How to reduce greenhouse gas emissions: an application of the theory of auctions”, on va exposar l’aplicació de la teoria de subhastes en la reducció de les emissions de diòxid de carboni. A la cimera van participar el també premi Nobel d’Economia i membre d’honor de la RAED Edmund Phelps, i l’acadèmic de número i president de l’Institut d’Investigacions Interdisciplinàries de la Reial Acadèmia José Ramón Calvo. Així mateix, la trobada va comptar amb la presència de l’expresident dels Estats Units Barack Obama.
Maskin va explicar com l’actual sistema de drets d’emissió, en el qual les empreses comercien amb la possibilitat de realitzar més o menys emissions, resulta més pràctic i menys costós per a l’Administració que un sistema regulador simple.
Dr. Eric Maskin
“Obligar les empreses a que redueixin les seves emissions és costós en termes econòmics i polítics i, per tant, és molt més operatiu i estratègic brindar-los un incentiu econòmic mitjançant les subhastes -va considerar-. El comerç de drets d’emissió garanteix l’eficàcia mediambiental. En establir un límit màxim i així controlar la quantitat de gasos d’efecte hivernacle efectivament emesos, el comerç de drets d’emissió permet assolir els objectius de reducció d’emissions amb un alt grau de certesa. en aquest sentit ofereix clars avantatges en comparació amb d’altres instruments de política mediambiental”.
Per a Maskin, la rendibilitat del sistema s’aconsegueix principalment a través de la flexibilitat de les companyies participants pel que fa al temps i al lloc de les seves respectives reduccions d’emissions. “A un període de desacceleració de l’economia, el preu decreix de forma paral·lela a la reducció, a la producció i al consum. Aquest mecanisme pot ser considerat com un instrument adaptable a la situació econòmica que ofereix majors incentius per reduir emissions quan l’economia creix i permet inversions en la disminució d’emissions i en tecnologies de baixes emissions”, va afegir Maskin.
