Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vicerector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat a l’edició espanyola del portal acadèmic “The Conversation” el 25 de juny de 2020
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda a l’article “Cajal y la hipnosis: una visión desconocida del científico universal”, publicat a l’edició espanyola del portal acadèmic “The Conversation” el passat 16 de juliol, la relació que va tenir el premi Nobel de Medicina espanyol Santiago Ramón y Cajal amb psicoteràpia hipnòtica i suggestiva a la fi del segle XIX.
Dr. Santiago Ramón y Cajal
“Hi havia llavors una polèmica confrontació científica entre dos corrents franceses davant la qual l’investigador espanyol no va quedar indiferent. Una era l’anomenada Escola de la Salpêtrière de París, encapçalada per Jean-Martin Charcot, que considerava que l’estat hipnòtic era una mena de neurosi induïda que podria servir com a model experimental d’estudi dels trastorns mentals. L’altra era l’Escola de Nancy, representada per Hippolyte-Marie Bernheim i Ambroise-Auguste Liebault, que concedien més protagonisme a la suggestió i al seu possible ús terapèutic. Cajal va adoptar la postura de Bernheim en aquest conflicte i es va decantar per aquesta última”, contextualitza l’acadèmic.
López Muñoz explica com Ramón y Cajal es va dedicar a l’estudi d’aquesta branca psicològica, que ell mateix qualificava amb sorna “hereva directa de la bruixeria medieval” i abordava anomalies del dinamisme cerebral. Fins al punt de fundar al costat d’altres facultatius i contertulians del Casino d’Agricultura de València, on en aquell moment exercia com a catedràtic d’Anatomia, un Comitè d’Investigacions Psicològiques similar a la Societat per a la Investigació Psíquica fundada el 1882 per metges anglesos i nord-americans.
Malgrat la seva dedicació en aquest àmbit, l’acadèmic assenyala que l’única publicació que va deixar Ramón y Cajal sobre la seva experiència amb l’ús de l’hipnotisme correspon a un cas obstètric publicat a la “Gaceta Médica Catalana” el 1889, quan ja exercia de catedràtic a Barcelona.
Llegiu l’article
